Gerard García-Ventosa i López

(foto vista a GV Arquitectura. García-Ventosa Arquitectes Associats S.L.)

Dades
· Barcelona (Catalunya), 1951
· Estudis:   Arquitecte (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1977), Doctor Arquitecte (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1993), Arquitectura Legal i Forense (Universitat Pompeu Fabra, 2004)

Estudi
· GV Arquitectura. García-Ventosa Arquitectes Associats S.L.
Avinguda Diagonal 535, 3er 1a, 08029, Barcelona (Catalunya) | Web Oficial

Biografia
Gerard García-Ventosa, designer and architect responsible for projecting Agbar Tower's interiors, describes the solutions that have been adopted in Jean Nouvel's Tower and explains the conceptual process followed to achieve them.
[...] Gerard García-Ventosa (Barcelona, 1951) qualified as an Architect (1977) and Doctor of Architecture (1993) from the Higher Technical School of Architecture of Barcelona (ETSAB) of the Polytechnic University of Catalonia (UPC), with the thesis "Capitals in the work of Domènech i Montaner", with Oriol Bohigas as tutor, and Graduate in Legal and Forensic Architecture from the Pompeu Fabra University (2004). Since 1977, he has developed his professional activity through the studio García-Ventosa Arquitectes Associats. Also, since 1984, he works as forensic expert for the Administrative Contentious Courtroom of the Upper Court of Justice of Catalonia.
He was a teacher at the ETSAB (1974-1990) and member on the Final Course Project Panel (1980-1990). He also taught interior design at the Escola Massana (1983-1984).
He has been a Culture voting member of the Architects School of Catalonia (COAC) and in charge of the library, historic archive, exhibitions, conferences and publications (1981-1985, 1986-1988 and 1994-2000).
He was a board member of the ARQ-INFAD (1992-1996) of the Forensic Technical Experts Group (1993-2000) and of the Cultural Heritage of Barcelona Territorial Commission (1994-2000). He is a patron of the Lluís Domènech i Montaner Foundation (2006).
He was managing director of the 1st Design Applied to Architecture Exhibition (MIDA), held from 1st to 6th July 1996, within the framework of the XIX International Union of Architects Congress (UIA).
He is author of the video series Catalan Architecture since the '80's (1987), made by the COAC and the ETSAB, entitled: "I: Restoration Works", "II: Public Spaces", "III: New building", which were selected by Videoarco '88 and in the International Architecture and Town-planning Film Festival of Lausanne (FIFAL) 1991. He is also author of the book Torre Valentina, a landscape project, by the architect Josep A. Coderch de Sentmenat (Ed. Rueda) and co-author of the book and exhibition Architectures absent from the 20th century (Ed. Tanais). | "La Torre Agbar. The interior" (Edicions UPC)

Projectes (ordenats per any de finalització de les obres)

Col·laboracions

b720 Arquitectura

(foto vista a INDE)

Dades
· Anna Bassat i Orellana: Barcelona (Catalunya), 1967
· Estudis:   Arquitecta (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, 1995), Paisatgista (Escola d'Enginyers Agrònoms de Barcelona)
· Adriana Plasencia i Coma: ?
· Estudis:   Arquitecta (1996)
· Fermín Vázquez Huarte-Mendicoa: Madrid (Estat Espanyol), 1961
· Estudis:   Arquitecte (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, 1988)

Estudi
· b720 Arquitectura S.L.
Avinguda de Josep Tarradellas 123, 9, 08029, Barcelona (Catalunya) | Web Oficial

Biografia
b720 és abans de tot un equip. L'estudi, fundat el 1997 i liderat per Fermín Vázquez, soci fundador conjuntament amb Anna Bassat i Adriana Plasencia, té per vocació ésser un model de bona pràctica professional, rigor i autoexigència, posant gran atenció al procés constructiu per otorgar al projecte la més gran qualitat possible. En aquest procés participen més de seixanta arquitectes repartits entre les oficines de Madrid i Barcelona, més diversos col·laboradors externs.
Perquè b720? i més...: b720 és un nom codificat. L'abstracció del codi (720 és el codi assignat a l'arquitectura pel sistema universal de classificació de matèries) indica la voluntat per desvincular-se d'adscripcions estilístiques, formalistes o personals; i expressa l'única ambició a l'hora d'abordar cada projecte: fer bona arquitectura. | b720 Arquitectura

Projectes (ordenats per any de finalització de les obres)

Col·laboracions

Ferran Pelegrina i Ruiz

(foto vista a Ferran Pelegrina Associats S.L.)

Dades
· Lleida (Catalunya), 1958
· Estudis:   Arquitecte (Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya, 1990), Aparellador

Estudi
· Ferran Pelegrina Associats S.L.
Carrer Casanova de la Font, 08550, Balenyà (Barcelona, Catalunya) | Web Oficial

Biografia
Nascut a Lleida l'any 1958.
Arquitecte tècnic per la UPC, col·legiat núm. 5851 del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona.
Arquitecte per l'Escola Superior d'Arquitectura del Vallès, col·legiat núm. 18581/7 del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
Ha treballat com a professional lliberal i alhora com a arquitecte assessor en diversos ajuntaments d'Osona i el Bages. És autor d'articles sobre el món de la construcció i l'arquitectura, professor convidat a l'Escola d'Arquitectura La Salle i al segon curs internacional sobre formes de creixement urbà de la UPC, ponent dels cursos per a arquitectes de petits municipis de l'escola de pràctica professional Josep Lluís Sert i membre del jurat dels premis final de carrera del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, any 1999, i dels premis FAD de l'any 2002.
Ha exercit com a projectista, director d'obra i director d'execució en edificacions institucionals i privades, residencials, comercials, industrials, educatives, culturals, esportives i d'oci, compaginant-ho amb treballs de planejament general i derivat, gestió del planejament i obres d'urbanització. | Ferran Pelegrina Associats S.L.

Projectes (ordenats per any de finalització de les obres)

Col·laboracions

Xavier Ferrés i Padró

Dades
· Estudis:   Arquitecte (1987)

Estudi
· Xavier Ferrés Arquitectes i Consultors S.L.
Passatge de Marimon 6, 2.2, 08021, Barcelona (Catalunya) | Web Oficial
· Biosca & Botey
Carrer de Còrsega 663-667, entresol A, 08026, Barcelona (Catalunya) | Web Oficial

Biografia
Xavier Ferrés [director tècnic de l'empresa Biosca & Botey Arquitectura, destacada consultoria de murs cortina] està especialitzat en la concepció i construcció de façanes lleugeres des de fa més de 20 anys, i ha estat consultor de despatxos d'arquitectura tant nacionals com internacionals. | Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya

Projectes (ordenats per any de finalització de les obres)

Col·laboracions

Brufau, Obiol, Moya i Associats (BOMA)

(fotos vistes a Brufau, Obiol, Moya i Associats (BOMA))

Dades
· Robert Brufau i Niubó: Mollerussa (Catalunya), 1946
· Estudis:   Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1964-71), Doctor Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1986-89)
· Agustí Obiol i Sánchez: ?
· Estudis:   Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1975), Doctor Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1977)
· Lluís Moya i Ferrer: ?
· Estudis:   Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1984), Doctor Arquitecte (Universitat Politècnica de Catalunya, 1988)

Estudi
· Brufau, Obiol, Moya & Associats S.L.P.
Carrer d'Hercegovina 23, Baixos, 08006, Barcelona (Catalunya) | Web Oficial | Web Oficial 2

Biografia
Brufau, Obiol, Moya & Ass, S.L. és una consultoria dedicada totalment a l'Arquitectura des de la vessant estructural, que en els darrers 35 anys ha col·laborat en més de 7.000 projectes amb 1.200 arquitectes diferents.
Sota altres denominacions, la companyia es constitueix el 1970, no essent fins el 1991 quan es constitueix definitivament i adopta l'estructura actual. Des de la primera organització fins el present, BOM&Ass, S.L. ha participat en la redacció de projectes de forma creixent, amb un important col·lectiu d'arquitectes, enginyers, i dissenyadors en general, principalment en temes relacionats amb l'anàlisi i el disseny d'estructures d'edificació i d'arquitectura industrial. Això ha propiciat tant la realització de treballs a Barcelona, seu de l'Empresa, com a la resta de Catalunya i a l'estranger, en règim de col·laboració amb estudis d'arquitectura i/o arquitectes reconeguts mundialment.
Aquestes col·laboracions s'han estès al disseny de gran diversitat de tipologies estructurals que, amb relativa freqüència, sobrepassen l'anàlisi convencional d'estructures d'entramats resistents i gràcies a les quals BOM&Ass, S.L. ha obtingut directa i indirectament un bon nombre de premis i guardons.
L'èxit de la participació de BOM&Ass, S.L. en la redacció de projectes radica en un consolidat suport tècnic i humà. El primer basat en un departament informàtic on el seu continu desenvolupament d'aplicacions de caràcter estrictament intern permet abordar l'anàlisi de sistemes estructurals complexes amb alts nivells d'optimització.
El suport humà es concreta en un important col·lectiu de titulats superiors i col·laboradors (uns 150) de les més diverses disciplines relacionades amb l'arquitectura i el disseny estructural, organitzats segons un organigrama piramidal. Uns caps d'equip coordinen grups de set a deu persones un nombre semblant d'expedients. Els equips estan formats per gent de diferents qualificacions, des de titulats amb un alt grau d'experiència fins a becaris de les principals Escoles Tècniques d'Arquitectura i Enginyeria de Barcelona. En aquest moment hi ha un conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya per tal d'acollir estudiants i Masters, amb el compromís de donar-los-hi una formació continuada al llarg de la seva carrera.
Actualment hi ha vint associats de diferents categories que, majoritàriament, combinen l'activitat professional amb tasques de docència a les quatre Escoles d'Arquitectura Superior de Barcelona, aportant a la seva formació un ampli bagatge de coneixements d'alta qualificació.

Socis Fundadors
· Robert Brufau i Niubó: Soci fundador de la Companyia. Nascut a Mollerussa, Lleida, el 1946. Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1970 i Doctor en Arquitectura des de 1989 per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la qualificació Cum Laude per Unanimitat. Des que va finalitzar els estudis es va especialitzar en el disseny d'estructures i funda la primera empresa en el 1975. La seva activitat professional inclou la col·laboració en més de 400 anyals i des de 1991 ha mantingut una intensa activitat docent com a professor d'estructures en l'Escola Tècnica d'Arquitectura del Vallès. És membre de l'Il·lustre Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i vice-president de l'Associació de Consultors d'Estructures de Catalunya.
· Agustí Obiol Sánchez: Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1975 i Doctor en Arquitectura des de 1977. Des que va finalitzar els estudis es va especialitzar en el disseny d'estructures i es va incorporar a la societat el 1979. La seva activitat professional inclou la col·laboració en més de 400 anyals i sempre ha mantingut una intensa activitat docent com a professor d'estructures en l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona.
· Lluís Moya i Ferrer: Arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 1984 i Doctor en Arquitectura des de 1987. Des que va finalitzar els estudis es va especialitzar en el disseny d'estructures i es va incorporar a la societat el 1990. La seva activitat professional inclou la col·laboració en més de 400 anyals i sempre ha mantingut una intensa activitat docent com a professor d'estructures en l'Escola Tècnica d'Arquitectura de Barcelona. | Brufau, Obiol, Moya i Associats (BOMA)

Projectes (ordenats per any de finalització de les obres)

Col·laboracions





Video


El TGV   (La nit al dia | 17, Gener, 2007)
Davant la polèmica aixecada per les esquerdes que provoquen les obres del TGV, en parlem amb Lluís Moya, catedràtic de Càlcul d'estructures a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona; Josep O. Carreras, degà del Col·legi d'Enginyers de Camins i director general del port de Barcelona, i Oriol Riba, geòleg. | TV3, Televisió de Catalunya

Torre Laminar (Edifici Ona)

Cronologia
2008-   Federico Soriano

Dades
· Projecte bàsic: 2001 | Projecte executiu: 2008-09 | Inici obres: 2008
· Adreça: Avinguda Diagonal, 254 (El Parc i la Llacuna del Poblenou, Sant Martí, Barcelona)
· Superfície: 45.000 m2 edifici + 10.000 m2 aparcament sota rasant
· Promotor: Ajuntament de Barcelona
· Cost: 45 milions d'euros
· Equip de projecte: Federico Soriano (autor del projecte)
· Estructura: Brufau, Obiol, Moya & Associats, S.L. (BOMA)

Autors



Descripció
L'edifici Ona, un dels projectes més singulars que es construiran a la nova plaça de les Glòries, comptarà amb una altra construcció annexa que estarà destinada a equipaments del districte de Sant Martí. Els 6.000 metres quadrats estaran ocupats per una biblioteca, un auditori, un centre de barri i una sala d'exposicions amb un espai polivalent
Segons el regidor de Sant Martí, Francesc Narváez, el projecte executiu que ara s'està redactant es licitarà com a molt tard a començaments del 2010. La idea és iniciar l'obra poc després perquè pugui estar a punt uns 18 mesos després, a mitjans del 2012.
Els equipaments previstos han estat consensuats amb els veïns dels barris de l'entorn de Glòries, el Clot- Camp de l'Arpa, Poblenou, Sagrada Família i Fort Pienc. Aquests, però, es mostren especialment crítics per l'estètica del complex perquè l'edifici Ona, amb 72 metres, amagarà i deixarà en segon terme els equipaments.
L'edifici annex tindrà tres pisos (una planta baixa i dues de superiors). Precisament, la biblioteca ocuparà amb 2.000 metres quadrats una tercera part de la construcció. La planta baixa tindrà una sala de lectura, el racó infantil i el punt de diaris i revistes. El fons general amb llibres, compactes i dvd es repartirà entre els dos pisos restants, on també hi haurà una sala multimèdia i un espai d'imatge i so.
A la biblioteca s'hi podrà accedir per la Gran Via de les Corts Catalanes i a través d'un vestíbul envidriat de grans dimensions, que semblarà un carrer, que separarà l'edifici Ona i l'annex. Les dues entrades es faran servir també per al centre de barri i per a la sala d'exposicions. El centre de barri disposarà de 600 metres quadrats distribuïts entre la planta baixa i la segona. Totes dues incorporaran sales polivalents que seran d'ús exclusiu per als veïns o compartides amb l'edifici Ona, de titularitat municipal. La sala d'exposicions, per la seva part, serà una mica més gran i ocuparà 800 metres, també en dues plantes
Amb capacitat per a unes 300 butaques, l'auditori, a la tercera planta, tindrà un ús compartit per veïns i ajuntament. Comptarà amb cafeteria, cabines de traducció simultània i mitjans tècnics que permetran muntar concerts i exhibir pel.lícules i un escenari amb sis metres de fons i 12 de boca, però sense espai per a decorats. | El Periódico de Catalunya

Edifici Sagrera

(foto vista a Ajuntament de Barcelona)

Cronologia
2004-   Frank Gehry

Dades
· Projecte bàsic: 2004 | Projecte executiu: 2007-
· Adreça: Carrer de Jaume Brossa, 40 (El Bon Pastor, Sant Andreu, Barcelona)
· Superfície: 79.311 m2 torre + 23.631 m2 aparcament sota rasant + 12.000 m2 museu + 7.000 m2 parc
· Promotor: El Consorci Zona Franca Barcelona
· Cost: 400 milions d'euros
· Equip de projecte: Frank Gehry (autor del projecte)

Autors



Descripció
«És com una núvia amb la cua del vestit caient-li al darrere», «com un ocell amb unes grans ales esteses». Amb imatges com aquestes va intentar descriure l'arquitecte canadenc Frank Gehry les diverses perspectives del seu últim projecte: l'edifici d'oficines del triangle ferroviari, que s'aixecarà en antics terrenys de Renfe de la mà del pla urbanístic Sant Andreu-Sagrera. Tindrà 34 plantes d'oficines i als seus peus s'estendrà un singular museu del ferrocarril, cobert amb una cúpula irregular. Gehry, autor del Museu Guggenheim, el va presentar coincidint amb la inauguració de l'exposició Barcelona in progress al Fòrum.
«Ara em sembla una mica petit, crec que el podria haver fet una mica més gran», va comentar en broma Gehry a l'alcalde Joan Clos mentre recorrien la gran maqueta de Barcelona inaugurada ahir al Fòrum i observaven l'edifici en proporció amb la resta de la ciutat. Però tal com està no passarà pas desapercebut: un conjunt de 34 plantes d'acer i vidre, de 80.000 m, destinades a oficines i amb una mena de vel de núvia que cau al darrere i que serà, en realitat, un edifici de 12.000 m destinat a museu ferroviari i de la història de la indústria del motor, i a altres temes de mobilitat. Joan Clos va convidar els ciutadans a començar a pensar d'exposar-hi algun dia els seus vehicles antics. Gehry, que coneix l'afició de Joan Clos a l'aeronàutica, va convidar el mateix alcalde a aparcar l'avioneta a l'edifici, que tindrà un heliport.
A sota del triangle ferroviari hi haurà unes modernes cotxeres de metro i autobusos, així com tres plantes d'aparcament subterrani. Sota terra també es col·locaran un dels detalls més fascinants del projecte de Gehry: uns grans tubs s'endinsaran en el subsòl fins a la capa freàtica per extreure'n aigua subterrània. Es farà servir per als sistemes de refrigeració. L'estalvi energètic es troba també en el disseny de les finestres, més petites al vessant sud, la protecció tèrmica de l'exterior i les plaques solars.
L'edifici s'alçarà entre els barris de Sant Andreu, la Sagrera i la Verneda, en uns terrenys de vies i magatzems abandonats, el triangle ferroviari. Es trobarà en el recorregut del futur pla urbanístic Sant Andreu-Sagrera, en una cruïlla que unirà la rambla Prim i el carrer Onze de Setembre. El pla, aprovat de forma definitiva dimecres, permetrà urbanitzar amb oficines, hotels, habitatges i zones verdes una gran línia de 200 hectàrees entre el Clot i el nus de la Trinitat, un cop s'hagi instal·lat la línia del TGV i s'hagin cobert totes les vies. | El Punt

Josep Oriol Mestres i Esplugas

(foto vista a Galeria de Presidents. Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona)

Dades
· Barcelona (Catalunya), 1815   -   Barcelona (Catalunya), 1895
· Estudis:   Arquitecte (Escola Llotja de Barcelona, 1832-39), Arquitecte Acadèmic (Reial Acadèmia de San Fernando de Madrid, 1841)

Biografia
(Barcelona, 1815 - Barcelona, 1895) Arquitecte. Membre de la família de mestres de cases i arquitectes Mestres. Format a Llotja, fou alumne predilecte d'Antoni Cellers, amb qui col·laborà en l'aixecament dels plans del temple romà (1835). Acabà la carrera, a Madrid, el 1841, amb un projecte conservat al Museu Marès. El seu estil és plenament eclèctic; se serveix tant del gòtic com del clàssic. Obtingué el primer accèssit al concurs per a la plaça Reial de Barcelona (1848) amb un ardit projecte amb columnes de ferro fos. Féu la primera casa de l'Eixample al mig de la plaça de Catalunya (casa Gibert, 1861) i els Camps Elisis al passeig de Gràcia (1853). Restaurà l'església de Sant Jaume, de Barcelona (1866), dirigí les obres del primer Liceu (1847) i dibuixà la restauració de la façana (1874). Són seus, a Barcelona, el monument a Antoni López, a la plaça de Sant Sebastià (1883), el Banc de Barcelona, a la Rambla, i el projecte del teatre de Caputxins (1842). Acadèmic de Ciències i Arts i de Sant Jordi i arquitecte de la catedral, féu els plans complets d'aquest monument (1864), l'estructura metàl·lica del seny de les hores, la façana principal (1881) i la capella de Sant Oleguer (1877). Autor d'una monografia sobre els claustres de la seu de Barcelona (1876) i d'una altra sobre el monestir de Pedralbes (1883). | Enciclopèdia Catalana

Mestres
Família de mestres de cases i arquitectes. Francesc d'A.Mestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona (1764-94). El seu fill Josep Mestres i Ximenes (? — 1804) el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort. El seu fill Francesc d'A.Mestres i Gramatxes (? — 1814) el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l'acadèmic preceptiu. Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas, fill de Josep i pare d'Apel·les Mestres i Oñós i Arístides Mestres i Oñós. | Enciclopèdia Catalana

Arnau Bargués

Dades
· ?   -   Barcelona (Catalunya), 1413
· Estudis:   ?, aparició: Barcelona (Catalunya), 1374

Biografia
(? - Barcelona, 1413) Mestre d'obres i enginyer, probablement deixeble de Bernat Roca. Assistí a la reunió d'arquitectes de Girona per a la continuació de l'obra de la catedral (1386). A Barcelona fou mestre major de la catedral (1397), on inicià la construcció del cimbori (1405), i mestre major de la ciutat (1399). Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l'adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l'abeurador del verger de la Llotja. Per encàrrecs reials emprengué l'obra del palau reial de Poblet i la del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. L'almirall Bernat de Cabrera li confià la construcció del castell-palau de Blanes. | Enciclopèdia Catalana

Torre Agbar

(foto vista a Flickr, autor: StueyT)

Cronologia
2001-05   Jean Nouvel

Web Oficial
http://www.torreagbar.com/

Dades
· Projecte bàsic + executiu: 2000-01 | Inici obres: 2001 | Finalització obres: Juliol 2005
· Adreça: Avinguda Diagonal, 209-211 (El Parc i la Llacuna del Poblenou, Sant Martí, Barcelona)
· Superfície: 50.903 m2 (total), 17.693 m2 sota rasant + 33.210 m2 sobre rasant
· Promotor: Layetana Immobiliària
· Cost: 132 milions d'euros
· Equip de projecte: Jean Nouvel (autor del projecte; caps de projecte: Jean Pierre Bouanha, Cristiano Benzoni), b720 Arquitectura (arquitecte local; cap de projecte: Vander Lemes); Florence Rabiet, Alexa Plasencia, Emmanuelle Lapointe, Cristina Algas, Julie Fernandez, Francisco Martinez, Pascaline Paris, Elisabeth Farres, Pablo Garrido, Sophie Thuillier, Reza Azard, Toshihiro Kubota, Manel Bermudo, Jane Landrey, Mirco Tardio, Fina Urpi, Marie Najdovski, Ester Demoraes, David Fagart, Gianluca Ferrarini, Susana Vitoria, Mattias Raasch, Juan Alberto Aibar, Marc Martínez, Doris Sewczyk (redacció projecte, software utilitzat: AutoCAD, Rhinoceros i 3D-Studio); Étienne Follenfant (maquetes); Mirco Tardio (Artefactory), Francisco Martinez (AJN) (rénders)
· Estructura: Peri S.A., ULMA S.A., Brufau, Obiol, Moya & Associats, S.L. (BOMA) (software utilitzat: RamSeries)
· Façanes: Hiroshi Maeda (disseny façanes); Alain Bony (disseny cromatisme façanes); Arnauld de Bussierre, Xavier Ferrés Arquitectes i Consultors. SL, Permasteelisa Group S.A., Fractal S.A.; Technal (finestres); St. Gobain (vidres)
· Coberta: Katorce, Bettor S.A., Texsa; Colt (lluernaris)
· Interiorisme: GV Arquitectura (Garcia-Ventosa Arquitectes Associats); TDM (fusteria i armaris); Hydro (alumini); Dorma S.A. (portes i portes RF, armaris, serralleria); Fichet S.A. (portes de fusta i metàl·liques); Erco (celrasos acústics); Tollens (pintura); Pavindus, Bettor S.A., Espacio S.A. (paviments), Pavimentos Mata S.A. (paviments escales i soterranis); Caesar (lavabos)
· Instal·lacions: Gepro, S.L. (ventilació); Emte S.A. (electricitat); Thyssen-Boetticher S.A. (ascensors)
· Paisatgisme: Manel Colomines–Factors de Paisatge
· Il·luminació: Yann Kersalé
· Acústica: Higini Arau
· Aparellador: Josep Gilabert
· Constructor: Dragados, Acsa Sorigué, Rodio (fonamentació)
· Gestió del projecte: Master SA Enginyeria i Arquitectura (Antoni Eixarch, Oriol Gimenez, Jesus Mendoza), Argos Management (gestió econòmica)

Autors





Descripció
This is not a tower, a skyscraper, in the American sense. It is a more an emergence, rising singularly in the center of a generally calm city. Unlike slender spires and bell towers that typically pierce the horizons of horizontal cities, this tower is a fluid mass that bursts through the ground like a geyser under permanent, calculated pressure.
The surface of the building evokes water: smooth and continuous, shimmering and transparent, its materials reveal themselves in nuanced shades of color and light. It is architecture of the earth without the heaviness of stone, like a distant echo of old Catalan formal obsessions carried by a mysterious wind off the Monserrat.
The ambiguities of material and light make the Agbar tower resonate against Barcelona's skyline day and night, like a distant mirage, marking the entry into the diagonal avenue from the Plaça de les Glòries. This singular object will become the new symbol of Barcelona the international city, and become one of its best ambassaadors. | Ateliers Jean Nouvel

Video


Campanades 2008   (Cap d'Any | 31, Desembre, 2008)
Molina vs. Molina, aquesta és la parella estel·lar de la nit de Cap d'Any que, des de la torre Agbar de Barcelona, acompanyen els teleespectadors de TV3 en l'entrada al 2009. Una benvinguda presidida per l'humor, a banda de la llum al ritme de la música. | TV3, Televisió de Catalunya

Rafael Guastavino i Moreno

(foto vista a Teatre la Massa)

Dades
· València (País Valencià, Països Catalans), 1842   -   Asheville (Carolina del Nord, Estats Units), 1908
· Estudis:   no titulat (Escola d'Arquitectura de Barcelona, 1870-71), aparició: Barcelona (Catalunya), 1866

Biografia
(València 1842 - Asheville, Carolina del Nord 1908) Constructor de voltes de rajola prima d'estil català. Mestre d'obres no titulat (1863), fou deixeble d'Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l'escola d'arquitectura de la Politècnica de Barcelona (1870-71). Fou l'autor a Catalunya de molts edificis residencials, com la seva casa (cantonada Aragó-Llúria, 1866), la de l'actual botiga de Gales (1868), la Fàbrica Batlló (1868-1869), pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials.
S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d'una gran amplitud —en té el millor exemple al Teatre la Massa de Vilassar de Dalt (1880-81) amb una cúpula de 17 m de diàmetre i 3,5 de fletxa—, assolida gràcies a les seves curoses proves en l'ús del ciment pòrtland de gran qualitat. Obtenia aquest, en part, dels Güell, per als quals dissenyà l'any 1900 la fàbrica Asland de la Pobla de Lillet, des dels EUA, on havia emigrat el 1881. Allà exercí breument d'arquitecte a Nova York, abans de dedicar-se exclusivament a la seva Guastavino Fireproof Construction Company, amb oficines a Nova York i Boston.
Ell i el seu fill Rafael Guastavino i Espósito (Barcelona 1872 - Bayshore, Long Island 1950) supervisaren la construcció de llurs voltes enginyoses a més de mil edificis de costa a costa dels EUA, i al Canadà, Amèrica Central i del Sud, l'Índia, etc. Una obra important feta un decenni després d'haver arribat a Amèrica —la biblioteca pública de Boston— li valgué la lleialtat dels prestigiosos arquitectes McKim, Mead i White. Pràcticament totes les voltes de pedra de les esglésies nord-americanes construïdes entre el 1890 i el 1940 són de la firma Guastavino: la catedral de Saint John the Divine de Nova York n'és un exemple típic. Cal esmentar, també com a remarcables, l'Hospital General de Buffalo, l'Hospital de Sant Lluc de Nova York, el mercat de Queensboro Bridge a Manhattan i altres.
El fill creà amb Wallace C. Sabine, expert en acústica, rajoles per a sostres que arribaven a un 60% de capacitat d'absorció del so; llurs rajoles Akoustolith podien imitar superfícies de pedra i eren emprades per a cobrir l'interior de molts locals públics. Tanmateix, els costs de la mà d'obra, l'ús de concrete shells (volta prima de formigó) i l'afecció creixent pels sostres interiors plans disminuïren vers els anys quaranta l'activitat de la companyia, que fou liquidada el 1962; hom féu donació dels seus arxius i dissenys al Catalan Archive of Art and Architecture de la Columbia University de Nova York. | Enciclopèdia Catalana

Torre Espiral

(foto vista a Archdaily.com)

Cronologia
2009-   Zaha Hadid

Web Oficial
http://www.btec.org/

Dades
· Projecte bàsic: 2006 | Projecte executiu: 2006-07 | Inici obres: 2009 | Previsió final d'obres: 2011
· Adreça: Avinguda d'Eduard Maristany, s/n (El Besòs i el Maresme, Sant Martí, Barcelona)
· Superfície: 27,650 m2 (total), 12,150 m2 oficines + 8,500 m2 espai universitari + 7,000 m2 aparcament
· Promotor: El Consorci Zona Franca Barcelona i Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs-b_TEC Barcelona Innovació Tecnològica
· Cost: 57 milions d'euros
· Equip de projecte: Zaha Hadid i Patrik Schumacher (autors del projecte; caps de projecte: Tiago Correia, Aurora Santana, Alejandro Diaz), Ferran Pelegrina Associats SL (arquitecte local); Fabiano Continanza, Víctor Orive, Rafael González, Oihane Santiuste, Mónica Bartolomé, Raquel Gallego, Esther Rivas, Jessica Knobloch, Hooman Talebi, Maria Araya, Ebru Simsek i Hooman Talebi (redacció projecte)
· Estructura: Brufau, Obiol, Moya & Associats, S.L. (BOMA), Adams Kara Taylor (avantprojecte, Londres)
· Façanes: Xavier Ferrés Arquitectes i Consultors. SL
· Instal·lacions: Max Fordham LLP (Londres), Grup JG
· Il·luminació: Architectural Lighting Solutions (Pamplona)
· Aparellador + Seguretat i Salut: J/T Ardèvol i Associats SL
· Estudis Geotècnics: Losan

Autors





Descripció
Zaha Hadid's design for the Edifici Campus confirms the role of the 22@ area at the very forefront of Barcelona's changing water edge. The tower's striking design creates a new presence in a territory of transition.
The spiralling tower stitches the border of the municipalities of Barcelona and Sant Adrià del Besòs, creating a new infrastructure that is a joint-venture of the two cities and two clients: El Consorci Zona Franca de Barcelona and b–TEC Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs.
The design articulates the transition between the forum and the campus, between the new equipments and parks water-front area, in Barcelona, and the requalification of the delta of the river Besòs area, in Sant Adrià del Besòs. The formal theme of the spiral actively binds the two together with an encompassing movement, stimulating the seamless integration of the city fabric, connecting in a dynamic way, the different surrounding areas. | Zaha Hadid Blog

Video


Zaha Hadid, un dels grans noms de l'arquitectura   (Telenotícies | 14, Juliol, 2009)
Amb originals i espectaculars formes, la Torre Espiral esdevindrà, possiblement, un emblema de la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià de Besòs. A cavall dels dos municipis, avui s'ha posat la primera pedra del nou Campus Interuniversitari. La Torrre Espiral és obra de l'arquitecta angloiraquiana Zaha Hadid, un dels grans noms de l'arquitectura actual. | TV3, Televisió de Catalunya