Bartomeu Sabater

Bartomeu Sabater i Giovan Battista Calvi: Portal de Mar de la Ciutadella de Roses | Viquipèdia


La irrupció en el panorama de l'arquitectura catalana de mitjan segle XVI dels enginyers militars italians, entre ells Giovan Battista Calvi, possibilità que els mestres de cases locals es familiaritzessin amb el classicisme arquitectònic d'ascendència veneciana. Un dels primers fruits d'aquesta relació entre l'art català i l'art italià fou el Portal de Mar de la Ciutadella de Roses (1553-56), obra de depurada tipologia clàssica edificada pel mestre de cases Bartomeu Sabater segons un disseny de G.B. Calvi. De fet, la col·laboració entre Sabater i Calvi possibilità, en dates sorprenentment molt primerenques, la circulació i ús per terres catalanes del tractat arquitectònic de Pietro Cataneo "I quattro primi libri di architettura" (Venècia, 1554), un tractat que, fins i tot, arribaria a ser citat com a referència pel propi Andrea Palladio l'any 1570 en els seus famosos "I quattro libri dell'architettura", el tractat arquitectònic cabdal del Renaixement italià.
L'obra de Bartomeu Sabater, tot i que encara poc coneguda, s'endevina considerable. La figura d'aquest polivalent constructor es perfila com una de gran importància per a la comprensió i precisió dels paràmetres estilístics i professionals en els quals es desenvolupà l'arquitectura catalana en les dècades centrals del segle XVI. El seu període d'activitat comprèn gairebé una trentena d'anys, del 1548 al 1576, i un marc geogràfic amplíssim: les seves obres s'estenen de cap a cap del litoral del Principat, des de Roses (Alt Empordà), fins als Alfacs (Montsià). Aquestes inclouen, de moment, la reforma de la Llotja de Mar de Barcelona (1548-52), la intervenció a la fortalesa de Roses (1553-56), possiblement la Llotja del Trentenari de l'Ajuntament de Barcelona (1559), la fortificació de la muralla de mar i les Drassanes de Barcelona (1562-63) i la Torre de Sant Joan del Bolig al port dels Alfacs, al Delta de l'Ebre (1568).
Sabater mostra un bon coneixement de l'arquitectura renaixentista italiana —especialment la veneciana—, aquella caracteritzada per l'obra teòrica de Sebastiano Serlio i les realitzacions de Giulio Romano. Comptat i debatut, no són gaire nombroses les obres que poden rebre, a Catalunya, el qualificatiu de renaixentistes. Majoritàriament es tracta d'"obres del Renaixement", d'un Renaixement que, tot i llunyà, exerceix la seva incipient influència ja des de l'inici del segle XVI. És en aquest sentit que podem parlar del Portal de Mar de Roses com d'una obra "renaixentista" del cinc-cents català.
Tot i així, el soci de Sabater, Giovan Battista Calvi, traslladà ben aviat a Catalunya un estil i una cultura teòrica italianes de gran modernitat. Nascut a la Llombardia, Calvi era a Roma el 1545 treballant amb Antonio da Sangallo il Giovane. Sangallo és un dels arquitectes més importants de la primera meitat del segle XVI a Itàlia: nebot de Giuliano i Antonio da Sangallo il Vecchio, deixeble avantatjat de Bramante, ajudant de Rafael, i contemporani de Miquel Àngel i Baldassare Peruzzi. Cal remarcar, doncs, la presència de Calvi, tan familiaritzat amb tots aquests grans noms, dins l'àmbit de l'arquitectura catalana de mitjan segle XVI.

+  "Gianbattista Calvi", Enciclopèdia Catalana
+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999
+  Damià Martínez, "El testament de l'enginyer militar Giovan Battista...", Locus Amoenus nº 5, 2000-2001



Cronologia


1532  —  L'11 de març el (possible) pare d'en Bartomeu fa una taxació (Barcelona)


Panorama de Barcelona l'any 1535 (el més antic que hi ha!), fet per Jan Cornelisz Vermeyen | dibuix sencer


En l'àmbit bibliogràfic cal assenyalar que, si bé en el Diccionari Ràfols apareixia un crescut nombre d'artistes amb aquest cognom [Sabater], entre els segles XIII i XVII, no n'hi ha cap que ofereixi a priori motius substancials de pes per adscriure'l familiarment al nostre mestre de cases, ni per línia d'ascendència ni per línia de descendència [Extraiem de l'obra de J.F. RÀFOLS (Diccionari biogràfic d'artistes catalans, 1951) les dades següents: el 1285 hi ha documentat un Bonanat Sabater, mestre d'obres, a Barcelona. Al segle XIV apareixen un Arnau Sabater "fusterius et magister de guix" i un altre Arnau Sabater mestre forjador, tots dos actius a Barcelona. A principi del segle XVI trobem Jaume Sabater, mestre fuster. El 1558 s'efectuen pagaments a Pere Sabater, mestre forjador barceloní, per unes reixes a la Seu]. Tenint en compte la catalanitat del cognom, que anul·lava la hipòtesi d'una possible foraneïtat de Bartomeu, i l'encara persistent formació gremial i familiar dels oficis a la societat catalana del cinc-cents, es mantenia encara en els estudis més recents la incògnita sobre la seva possible formació.
No disposem del seu contracte d'aprenentatge [de Bartomeu Sabater] ni sabem la via a través de la qual assolí el mestratge en l'art de picapedrer, però, en qualsevol cas, cal sospitar-ne l'existència, ja que les estructures socials del treball, al llarg del segle XVI, diferien poc de les existents al segle anterior, tal i com assenyala M. Carbonell en referència a aquesta època: "Per evitar qualsevol dany públic, el temps d'aprenentatge continuava essent de tres anys i mig o més, sota pena de deu lliures. Sense haver passat per l'aprenentatge no es podia treballar com a mestre" [M. CARBONELL, L'Escola del Camp de Tarragona en l'arquitectura del segle XVI a Catalunya, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, Diputació de Tarragona, 1986, p. 21].
Tanmateix, el que sí que hem pogut localitzar, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, és una dada que comença a explicar, o que permet sospitar, la seva etapa formativa: l'11 de març de 1532 la Diputació del General pagava deu sous a Pere Çabater, mestre de cases i ciutadà de Barcelona, en concepte d'una taxació que havia fet amb Andreu Matxí, també mestre de cases, i Antoni Vilamala, mestre fuster, sobre l'enderroc d'unes cases contigües a la Casa de la Diputació que havia de realitzar el també mestre de cases Pau Mateu [Arxiu de la Corona d'Aragó, Generalitat, Llibre de deliberacions, sèrie N, sig. 126, fol. 230. Pensem que és poc probable que es tracti del mateix Pere Sabater que menciona J.F. RÀFOLS, op. cit.]. Cronològicament per tant, atès que les primeres notícies referents a Bartomeu Sabater daten de final dels anys quaranta, no és gens descartable que aquest Pere Sabater fos el seu pare, o tal vegada el seu oncle, amb el qual s'hauria introduït en els rudiments de la professió; en suport d'aquesta hipòtesi poden adduir-se, entre d'altres, els casos ben coneguts, tant dels Pere Blai [pare i fill] com dels Antoni Carbonell [pare i fill], en el propi àmbit barceloní.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1548-52  —  Reforma de la Llotja de Mar (Barcelona)


La Llotja en una foto de finals del segle XIX feta des del Pla de Palau | Flickr


A l'edifici preexistent de la Llotja de Mar (construït aproximadament entre 1336-1404), s'hi feren diverses reformes al llarg del segle XVI, cap de les quals s'ha conservat. Bartomeu Sabater hi treballà des del 1548 fins al 1552, quan s'aturaren les obres per problemes econòmics, en la que constitueix la seva primera obra de què tenim notícia i, a més, ja relacionada amb la institució municipal del Consell de Cent, per a qui posteriorment realitzaria altres obres [A diferència del que passava en altres ciutats de la Corona d'Aragó, a Barcelona era el Consell de Cent qui gestionava, parcialment, l'edifici de la Llotja].
La part construïda en aquest interval encara obeïa al tradicional estil gòtic català, però quan les obres hagueren de reprendre's més tard, el 1559, va ésser quan va introduir-se la variant estilística amb les traces "al romano" [fetes el 1550 per Bartomeu Sabater i el pintor Pere Serafí]; aquestes comprenien "[...] una llotja a la planta baixa per a la reunió dels mercaders, oberta al jardí per una galeria de quatre arcs sobre parells de columnes corínties de marbre blanc.
Una inscripció, citada per Ponz, recordava l'acabament del pòrtic: 'PUBLICAE CIVIUM VOLUPTATI FUIT HAEC POR/TICUS, HIS ORNAMENTIS, PUBLICIS VECTIGA/LIBUS DECORATA: HAEC PHILIPPO REGE RE/GNANTE, IN CHRISTI VIRGINIS MATRIS LAU/DEM ABSOLUTA ANO MDLXII'" [M. CARBONELL, Arquitectura classicista a Catalunya (1545-1659), tesi doctoral inèdita, Departament d'Història de l'Art de la Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, 1989, p. 694-695. J. GARRIGA, Història de l'art català, vol. IV. L'època del Renaixement, Edicions 62, Barcelona 1986, p. 92, hi afegeix que "l'obra, acabada vers el 1562, era en projecte almenys des de 1550: se sap que el pintor i poeta Pere Serafí va 'deboxar sobre paper las archadas y las simas de las columnas que de nou se volen construir y hedificar en l'ort de la dita Lotja' (29 de maig de 1550), malgrat que segons un document amb la mateixa data també Bartomeu Sabater cobrava 'per diversos treballs per ell sostenguts en trassar los pilars sobre lo paper, que son stat tramesos de Jenova, y per molts altres treballs, per ell sostenguts en trassar presos en lo present any per la dita Lotja'". Cap dels dos autors esmenta la font de la qual extrauen aquesta documentació].

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999



Pati interior de la Llotja | Flickr


La troballa més espectacular de la intervenció arqueològica realitzada al saló de Contractacions i al pòrtic de la Llotja de Barcelona (2000-01) fou la del paviment de lloses de pedra que cobria la major part de la superfície excavada del saló. Ara, dades bibliogràfiques i d'arxiu, al costat dels resultats de l'excavació, ens permetran aproximar-nos a la diversitat d'usos del saló i del pòrtic entre els segles XVI i XVIII, i a les transformacions que van comportar. L'edifici de la Llotja, que encara avui dia domina la plaça Palau de Barcelona, va ser bastit a partir del segle XIV amb la funció de proporcionar als mercaders un espai per als seus tractes comercials. Disposava d'espais annexes que servien de funcions complementàries i era la seu del Consolat de Mar, màxim tribunal en qüestions comercials marítimes i terrestres. En la seva part fonamental, l'edifici estava acabat a començament del segle XV. Encara que al llarg d'aquesta centúria s'hi constaten afegits i modificacions, cap no va representar una alteració cabdal de l'espai.
La documentació assegura que una gran part de l'activitat constructiva del segle XVI a la Llotja responia a motius funcionals i simbòlics relacionats amb l'estament mercantívol i amb l'activitat comercial. Cal parlar sobretot de l'ampliació d'estil renaixentista, dirigida pel mestre d'obres Bartomeu Sabater, pensada des de l'any 1526 i definitivament duta a terme a mitjan segle XVI. Aquesta campanya constructiva va dotar l'edifici d'una "galeria ornamental" que recorria la part interior marítima del verger de la Llotja, i que sostenia una estructura superior amb estances, com el nou arxiu o la casa del Consell de Vint. Eren espais útils, però al mateix temps parlaven de la noblesa de la institució a través de la seva bella arquitectura i d'un programa iconogràfic que al·ludia al caràcter heròic del Consolat (la documentació parla de "triumphos" i de "forsas de Hèrcules").
Altres projectes decoratius del segle XVI s'expliquen també per la voluntat de la classe mercantil d'evidenciar les seves altes aspiracions i lligams. Aquest és el cas de la sèrie de vitralls realitzats per omplir les obertures del saló de Contractacions (1494-1515), amb al·legories de les virtuts que s'escauen al bon mercader i que han de presidir els tractes comercials (fe, esperança, justícia, fortalesa, Santa Eulàlia, i altres). Tenien un sentit semblant les imatges de terracuita policromada que decoraven els murs del saló, adquirides a Pere Mates (vers 1533); i que representaven comtes i reis. Aquesta era una evocació imprescindible en un edifici que, en paraules de Santi Torras "allotjava una institució formada a cop de privilegi" [La reforma renaixentista de l'edifici ha estat estudiada per S. TORRAS, Mare Aureum. Artistes i artesans de la Llotja de Mar de Barcelona a l'època del Renaixement, Barcelona, 2001. Per a la sèrie dels vitralls, vegeu a més a més C. DOMÍNGUEZ; S. CAÑELLAS, "La Casa Llotja de Mar de Barcelona: revisió del seu procés constructiu a través de la documentació (segles XIV-XVI)", Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIX (2001)].

+  Magda Bernaus, Gemma Caballé, "De llotja de mercaders a caserna militar...", Pedralbes nº 23 (1), 2003


1550  —  El 20 d'abril inicia la tutela professional d'un altre mestre d'obres (Barcelona)


La Llotja l'any 1563 (dibuix de Wyngaerde); un dels edificis al centre, davant la muralla de mar | dibuix sencer


La següent notícia en ordre cronològic, que ja havia estat localitzada per M. Carbonell [M. CARBONELL, Arquitectura classicista, op. cit., p. 73. La informació prové de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona], porta data del 20 d'abril de l'any 1550, i detalla l'establiment d'una relació contractual entre Bartomeu Sabater i Sebastià Castanyeda per realitzar l'aprenentatge del segon, sevillà d'origen i fill del fuster Cristòfol Castanyeda, per un període de tres anys i mig, tal i com era acostumat.
És a dir, tot i que ignorem la seva formació, podem afirmar amb exactitud que en aquestes dates, al bell mig del segle, Bartomeu Sabater ja devia tenir la qualificació necessària per prendre al seu càrrec un aprenent de l'ofici de mestre de cases. Aquest nivell de professionalització en l'àmbit de l'estructura gremial queda confirmat, a més, pel fet que fou durant aquest mateix any quan Bartomeu Sabater, juntament amb el pintor Pere Serafí lo grech, elaborà unes traces "al romano" per a la continuació de les obres que uns quants anys abans havia iniciat a la Llotja de Mar de la ciutat de Barcelona.
Aquesta última dada constituiria la primera prova del coneixement que el nostre mestre de cases tenia, merament empíric o tal vegada fins i tot teòric, dels ordres clàssics. Aquest fet, per ell mateix, hauria de bastar per a reconèixer-li de bell antuvi una certa i merescuda rellevància dins el panorama de l'edilícia catalana de mitjan segle, ja que, com assenyalen els estudis de M. Carbonell i J. Garriga, el transvasament de repertoris formals entre Itàlia i el Principat, malgrat que encara no de consciències, no es donaria de forma més generalitzada en l'àmbit de l'arquitectura fins a l'aparició de l'Escola del Camp, a les darreries del segle [En la seva tesi doctoral, Arquitectura classicista, M. CARBONELL estableix una distinció entre aquelles obres, dels anys 1545-50, que presenten trets d'una certa intencionalitat classicista no només en la decoració, sinó també en la seva estructura (Castellnou de Llinars del Vallès, Palau del Lloctinent de Barcelona i Reials Col·legis de Tortosa), i aquelles altres que presenten un classicisme merament epidèrmic, ornamental (seria el cas de la desapareguda Casa Gralla o àdhuc de la Casa de l'Ardiaca Desplà). L'obra de la Llotja, tot i que provista d'una ornamentació complexa, caldria incloure-la dins el segon grup].
El problema aquí és saber en quin grau aquesta obra de col·laboració entre Bartomeu Sabater i Pere Serafí, pel que es dedueix de la documentació, és atribuïble al primer, o en quin grau pot ser-ho al segon. La figura del poeta pintor, probablement d'origen italià (documentat per primer cop a Barcelona el 1534 i mort el 1567), sembla oferir un perfil adequat per atribuir-li aquest coneixement de la poètica classicista, ben present d'altra banda en la seva obra pictòrica. Més endavant comprovarem, però, que Bartomeu Sabater tampoc es trobava tan lluny en aquestes dates d'un cert tipus de coneixement de l'arquitectura clàssica i que, per tant, el seu paper tal vegada no va limitar-se al de mer executor en pedra dels dissenys del pintor.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1553-56  —  Treballa a les obres de fortificació de la Ciutadella de Roses


Col·laboradors: Rafael Coll, Mestre Quexàs. Vista aèria de la Ciutadella de Roses, davant del Golf homònim



Planta de la Ciutadella uns anys més tard, el 1645, durant el setge francès (Guerra dels Segadors) | Viquipèdia


Fortificació renaixentista situada a l'entrada de Roses, per la carretera de Figueres. El monument presenta una forma de pentàgon irregular d'uns 1.013 m de diàmetre. S'estructura en dos nivells defensius concèntrics. El primer perímetre defensiu exterior està format per glacis i contraguàrdies units per una contraescarpa. A l'altre costat d'un ampli fossat s'aixeca el segon perímetre emmurallat, amb les arestes protegides amb baluards. Aquesta muralla interior, present en quatre dels cinc fronts, té una llargària total de 1.218 m. Els cinc baluards que defensen les arestes es coneixen amb els noms de sant Joan i sant Jordi a l'oest; sant Andreu al nord, i sant Jaume i santa Maria a l'est. Aquest darrer baluard s'enderrocà el 1927. Al seu lloc s'aixequen diverses edificacions d'habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que a principis del segle XIX varen ser volats. El de sant Jaume ha estat reconstruït en la dècada dels 90.
Les cortines, els murs que uneixen els baluards, presenten un perfil exterior atalussat. El parament interior està reforçat amb contraforts distribuïts regularment cada dos metres i trasdossada de terres que formen un terraplè suaument atalussat. L'alçada màxima de les cortines és de 9 m. Presenten com a únic ornament un cordó que separa l'escarpa del parapet. El recinte conserva les dues portes originàries. A la façana principal, la de migdia, hi ha la Porta de Mar que estava defensada per una barbacana de la qual només es mantenen els fonaments. Aquesta porta monumental està construïda amb carreus regulars de pedra calcària. Al nord hi ha la Porta de Terra, o de camp, que estava protegida per un baluard. Aquest accés no tenia cap tipus d'ornamentació.
El primer projecte el realitzà l'enginyer Luis Pizaño el 1543, ideant una fortificació amb obra de terra. El 1545 es donà una nova orientació al projecte i un canvi d'intencions: fortificació de quatre baluards, reaprofitant part de la muralla medieval, amb obra de pedra. El 1553 s'incorporà l'enginyer italià Calvi als treballs, fent un projecte definitiu que preveu una fortificació de cinc baluards amb obra de pedra. Però no és fins el 1645 que la Ciutadella es completa i adquireix el seu aspecte final. El 1814 és inutilitzada militarment pels exèrcits francesos. L'any 1961 va ser declarada Conjunt Històrico-artístic. Malgrat això, encara haurien de passar més de vint anys perquè l'Ajuntament pogués recuperar la titularitat dels terrenys.
Finalment, l'any 1986, i previ pagament de 50 milions de pessetes, el poble de Roses recuperà el seu patrimoni històric arqueològic. A partir d'aquest moment, es posaren en marxa els plans d'excavacions arqueològiques i les primeres tasques de rehabilitació del recinte, el subsòl del qual és un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardoromana (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, finalment de la darrera fase, la d'època moderna, hi ha les restes de diferents edificis militars.

+  "Pla Especial del Catàleg de Patrimoni: Conjunt de la Ciutadella", Ajuntament de Roses



La Muralla i el Portal de Mar | Flickr


De la llarga nòmina d'enginyers militars actius a la península Ibèrica al llarg del segle XVI hi ha un nom que ens interessa especialment: Giovan Battista Calvi [M. CARBONELL, Arquitectura classicista, op. cit, recull la intervenció de Calvi en distintes obres, però compresa dins l'exhaustiu estudi que fa de l'arquitectura catalana entre els anys 1545-1659]. La figura d'aquest enginyer militar, originari de Caravaggio, a la Llombardia, és una referència fonamental per a l'estudi de l'arquitectura militar del període a Catalunya, ja que ell fou el responsable de la projecció, i en molts casos direcció, d'obres de fortificació a Perpinyà, Roses i Barcelona, a més de la tasca desenvolupada a les Illes Balears.
Les implicacions d'aquesta tasca desenvolupada al Principat, i de la seva possible incidència en l'art i l'arquitectura catalanes de mitjan segle, estan en gran part encara per analitzar. Bona mostra d'aquesta posada en contacte de l'art i els artistes catalans amb la figura de Calvi és, per exemple, la seva relació professional amb un mestre de cases que treballava a Roses, Rafael Coll, el qual és reclamat per l'italià per acudir a les obres que dirigia a l'illa de Menorca [El 1555 Calvi havia arribat a Menorca per realitzar les obres de fortificació del port de Maó i del castell], la qual cosa demostra un alt grau de confiança en les seves capacitats. Posteriorment, el 1558, Rafael Coll intevindrà en les obres que aleshores es feien al baluard de les drassanes de Barcelona (segons traça del propi Calvi), serà nomenat mestre major de les obres de fortificació de Maó i finalment, tres anys després de la mort d'en Calvi el 1568, mestre major de les que es feien a Mers el Kèbir, a Algèria.
El mateix document que dóna a conèixer la presència a Roses de Rafael Coll, enumera també tot un seguit d'altres mestres de cases entre els quals destaca Bartomeu Sabater, Jorge Boes, Juan de Sanlorenzo, Enrique Gilabert, Bernardo Corrido, Mestre Quexàs, Juan Conde Borgoñón i un tal Nicolau Francés [Aquesta nòmina, l'hem confeccionat a partir de dos documents que recullen, amb data del 22 de març i del 22 d'octubre de 1553, un informe fet pel pagador de les obres. El primer, més extens, detalla les obres fetes per cadascun dels mestres, mentre que el segon només consigna, a grans trets, les quantitats entregades a algun d'ells: Sabater i Coll reben 3.825 lliures per l'obra feta al baluard de Sant Joan. D'altra banda a Sabater, en solitari, se li avancen 400 lliures per l'obra feta a la muralla de la marina].
Altres informacions de Bartomeu Sabater que hem pogut trobar a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona ens han permès precisar el seu paper en l'obra de Roses i, a partir d'aquí, d'una banda, establir un seguit de plantejaments inèdits en la relació de l'art català amb l'art italià del segle XVI (els quals ens atrevim a qualificar com d'una sorprenent modernitat) i, d'altra banda, fixar la datació i l'autoria d'una de les obres més extraordinàries de l'arquitectura catalana del Renaixement: el Portal de Mar de la fortalesa de Roses.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1556  —  El 21 de juliol reclama els seus honoraris per les feines fetes a la Ciutadella


La Muralla i el Portal de Mar, restaurats i amb les bases de les pilastres a la vista | Flickr


Prosseguint amb l'establiment de les dates i les dades documentades de l'activitat del nostre mestre de cases [Bartomeu Sabater], ens trobem que el següent document que hem pogut localitzar, a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, demostra que fou ell l'artífex del Portal de Mar: una obra sens dubte extraordinària en el context de l'art cinccentista català [Tot i contemplar la possibilitat que es tracti d'una obra en part inacabada]. El document, datat el 1556, és una resposta de Sabater a la reclamació feta per l'aleshores virrei de Catalunya, el marquès de Tarifa, en què li exigia que presentés la liquidació dels comptes de les obres realitzades per ell a la fortalesa de Roses, aleshores en construcció [AHPB, Antonio MUR, Decimus comunis vendicionum et aliorum instrumentorum liber, 30.4.1555-9.10.1556, lligall sense foliar].
Aquesta obra és una de les mostres més espectaculars d'ortodòxia en l'execució, tant formal com de proporcions, d'una portada d'estil plenament renaixentista. Conservat en força bon estat, el portal està realitzat en marbre, tallantat amb acuradíssima estereometria, i presenta amb un aparell encoixinat pla (tal i com ja recomanava Serlio per a l'ornamentació de fortaleses, presons, seques...) [S. SERLIO, Regole generali di architettura sopra le cinque maniere degli edifici, Venècia, 1537 (proemi al Llibre IV)] una doble parella de pilastres llises d'ordre dòric que suporten l'entaulament, amb l'arquitrau en una única faixa, guarnit amb les gotes, i amb la preceptiva presència al fris de tríglifs i mètopes. A banda i banda de la porta s'obren dues petites troneres rectangulars que fan palesa la seva funció defensiva.
En una restauració recent s'ha rebaixat el nivell del sòl i han aparegut les bases de les pilastres. Tot i que per l'ordre dòric no és preceptiu l'ús de bases, diferents tractadistes italians recomanaven la seva inclusió segons el model àtic: el mateix que està present al Portal i en la seva correcta proporció (l'alçada de la basa àtica és la meitat de l'amplada total del mòdul). Les pilastres tenen també una adequada proporció d'1:8.
Fa temps que es coneixia la intervenció en aquesta obra de fortificació de diferents enginyers militars durant el segle XVI (Luis Pizaño, Benedetto da Ravena i Giovan Battista Calvi, Jorge Setara, Jacobo Fratín) [De fet, el projecte global de la fortalesa cal atribuir-lo sense reserves a Calvi, qui modificà enterament el projecte inicial de Pizaño], però el Portal de Mar encara restava orfe d'autor i d'una datació segura. Sabem ara, pel document esmentat, que l'executor fou el català Bartomeu Sabater, que reclamava, el 21 de juliol de 1556, certes quantitats relacionades amb tota l'obra feta per ell a la fortalesa i que tal i com hem vist incloïen, a més de la magnífica porta, el baluard de Sant Joan i una part considerable del llenç de muralla que mira a mar; tot fet segons les traces i instruccions que Calvi li havia proporcionat.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1556  —  Finalitza la construcció del Portal de Mar de la Ciutadella


A dalt la Porta Giulia de Giulio Romano, Màntua (1542-49); a sota el Portal de Mar, Roses (1553-56) | Panoramio


La font [estilística] de la qual beu el Portal de Mar de Roses caldria trobar-la en l'experiència italiana de Calvi i en el seu més que possible coneixement directe, tant de fonts clàssiques com d'obres i tractats italians, especialment el de Sebastiano Serlio, el qual recomanava l'ús de l'ordre toscà amb encoixinat rústic en fortaleses i portes de ciutat, entre d'altres llocs relacionats amb la defensa. La doble funcionalitat, simbòlica i estratègica, de les portes d'aquests recintes urbans fortificats, a diferència del que passava amb les muralles, motivà una especial preocupació per la seva ornamentació. Tanmateix, a Itàlia també s'usà l'ordre dòric per a aquests tipus d'obres, segons la interpretació renaixentista de Vitruvi, ja que en diversos aspectes era perfectament assimilable a l'ordre toscà.
Però si cerquem possibles models per al Portal de Mar ens cal dirigir l'atenció vers determinades obres de l'àmbit venecià, les quals és més que probable que Calvi conegués directament. Cal citar en primer lloc diverses obres de Michele Sanmicheli (1484-1559) a la ciutat de Verona —la Porta Palio i la Porta Nuova— i a Venècia —porta de la fortalesa de Sant'Andrea—, en les quals usà l'aparell encoixinat i l'ordre dòric. Però la porta que més s'aproxima estilísticament a la de Roses és la que va dissenyar Giulio Romano (1499?-1546) per a la ciutat de Màntua: la Porta Giulia (1542-49). Aquesta porta és l'accés principal a la ciutadella de Porto, que, com la de Roses, era de planta pentagonal; presenta una estructura arquitravada d'ordre dòric i aparell rústic adossada al mur i sustentada per quatre pilastres. Coronen aquest cos baix dos àtics sobreposats que salven l'alçada de la volta interior de la porta. Tret d'aquests dos cossos superiors i del timpà triangular de transició entre les dues zones, la resta presenta clares analogies amb l'obra de Calvi, la qual representaria una simplificació aproximada dels elements principals del model mantovà.
Com a conclusió, creiem que és necessari reivindicar per al Portal de Mar un merescut lloc de privilegi pel que fa a la importació de models italians a d'altres països europeus. Sobretot tenint en compte que s'acostumen a presentar com a obres "contemporànies" de les creacions sanmichelianes o romanesques, portes nòrdiques com la Hohe Tor de Danzig (1586-88) o la Pirnaisches Tor de Dresde (1590-91), que, a part de ser trenta anys posteriors a la de Roses, no tenen tampoc el mateix nivell d'afinitat estilística.
És aquest un cas clarament atípic dins el context de l'art cinccentista català, tant per la seva modernitat com per la quantitat d'elements circumstancials que l'expliquen, però en qualsevol cas és una obra que cal tenir en compte a l'hora de generalitzar, indegudament, les relacions entre "centres" i "perifèries" a l'època del Renaixement. I constitueix, també, un marc en què podrien trobar explicació (tant pels seus protagonistes, com per la poètica serliana predominant) dues obres barcelonines fins ara difícilment historiables: la Llotja del Trentenari de l'Ajuntament i el contemporani pòrtic de la capella del Peu de la Creu [ara part del MACBA].

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1556  —  Les obres de la Ciutadella es paralitzen per impagaments als mestres d'obres


El Portal de Mar abans de la restauració recent | Panoramio


Giovan Battista Calvi ja havia tingut certs problemes pel que fa a la taxació de les obres el 1553. Posteriorment els mestres de cases desconfiarien de la puntualitat dels pagaments per les obres realitzades i s'inicià una polèmica que condugué a l'estancament total de les obres el 1556. És en aquest context de bloqueig que hem d'interpretar la reticència de Sabater al conejament [sic] de la part obrada per ell sense la seva presència, i també l'exhortació del duc d'Àlaba perquè tornés a la feina.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1556  —  A n'en Bartomeu li són requisats els seus tractats d'arquitectura (Roses)


Un exemplar de 'I quattro primi libri di architettura' (Venècia, 1554) de Pietro Cataneo Senese | Biblio.com


El document que demostra que fou Bartomeu Sabater qui executà de forma admirable el Portal de Mar de la fortalesa de Roses evidencia, al mateix temps, que aquest tenia, entre d'altres documents que li havien estat requisats pel senyor de Sant Jordi [Andreu de Biure, senyor de Sant Jordi i capità de Girona, autoritzat pel virrei com el seu lloctinent a la regió des del 1553. M. BAIG, "La vila de Roses en els segles XVI i XVII", 1988]: "[...] las listas que son un grande pliego (aquarado) alto de quatro dedos con las quales estan las cuentas de todo lo que ha pagado el dicho sabater Por la obra y muchos albaranes y un libro grande en el qual estan muchos albaranes y cuentas de la dicha obra y la trassa de Catania con la qual El dicho sabater tomo la obra de roses y demas trassas que ha hecho Joan Baptista [Calvi]".
És a dir, juntament amb les instruccions gràfiques que Calvi li havia proporcionat, n'hi havia una que no era de l'enginyer italià, sinó del "Catania". Aquesta expressió només té dues interpretacions possibles: la primera, i fàcilment descartable, és en referència a la ciutat siciliana de Catània, que pertanyia en aquesta època a la monarquia hispànica. Però tot i que Carles V concedí privilegis a aquesta ciutat i n'afavorí la seva expansió, no s'hi va realitzar cap obra d'arquitectura militar que pogués servir de model al projecte de Roses. La segona alternativa, molt més plausible des d'un punt de vista històric, té a veure amb una castellanització del nom del tractadista italià Pietro Cataneo, qui, el 1554 (tan sols dos anys abans), havia publicat a Venècia el que de moment devia ésser la primera part d'un extens i detalladament il·lustrat tractat d'arquitectura, el qual, com acostumava a ésser corrent, dedicava una minuciosa atenció a l'arquitectura militar: I quattro primi libri di architettura.
Bartomeu Sabater no es refereix pas a un tractat íntegre (això és evident en tant que en els altres casos sí que especifica, fins i tot, el gruix del volum "un grande pliego alto de quatro dedos"), sinó només a una traça. Possiblement una il·lustració pertanyent al tractat, en el qual Cataneo no només parla d'arquitectura religiosa, civil i militar, i de les ciutadelles regulars de planta pentagonal, com la de Roses, sinó també de la manera correcta de fortificar emplaçaments costaners amb característiques geogràfiques molt semblants a les de la badia de Roses. La traça en qüestió, en cas de ser un dibuix, podia ésser de Calvi que copiava Cataneo o, fins i tot, autògrafa del propi Cataneo, ja que, pel que hem pogut esbrinar, és altament probable que tots dos enginyers arribessin a coincidir mentre treballaven en les obres de fortificació de la ciutat italiana d'Orbetello, un any abans que Calvi passés cap a la península Ibèrica.
En qualsevol cas, hem d'assenyalar que, fins ara, en tots els estudis realitzats sobre la ciutadella de Roses, mai no s'havia plantejat aquest ús directe de models italians i que, pel que fa a la resta de la península, tampoc no es tenia constància de la presència d'aquest tractat en dates tan absolutament primerenques.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1557  —  El 18 de juliol el duc d'Àlaba insta Sabater a prosseguir les obres de Roses


Una pàgina del primer llibre ('Libro Primo') de 'I quattro primi libri di architettura' de Pietro Cataneo | Biblio.com


A l'AHPB es conserva una carta, datada el 18 de juliol de 1557, del duc d'Àlaba a Sabater instant-lo a prosseguir les obres de la fortalesa, les quals devien demorar-se més del previst, ja que en la missiva se cita la necessitat de "llegarla a perfession con toda la diligencia que se pudiere por algunos avissos que concurren pues lo requieren assi" [AHPB, Antonio MUR, Undecimus comunis vendicionum et aliorum instrumentorum liber, 9.10.1556-30.7.1557, lligall sense foliar]. No sabem amb certesa si Bartomeu continuà al càrrec de les obres de la fortalesa, però el cert és que, d'ençà d'aquest moment, gran part de les notícies amb ell relacionades tindran sovint vincles amb l'arquitectura militar i de defensa.
Pietro di Jacopo Cataneo nasqué a Siena cap a l'inici del segle XVI: estudià arquitectura civil i militar, matemàtiques i dibuix sota el mestratge d'artistes com Domenico Beccafumi o Baldassare Peruzzi, i desenvolupà una activitat constructiva que el portà, al 1539, a ésser nomenat arquitecte públic d'aquesta ciutat i, set anys més tard, el 1546, ésser designat enginyer de les fortificacions d'Orbetello. Segons Carlo Promis, la seva mort es produí cap al 1572, després d'una llarga activitat al servei de la república senesa, tot i que altres fonts xifren la seva cronologia entre 1510-1569 [Un bon exemple de la diferència de temps entre la concepció i realització de les obres teòriques respecte de la seva publicació, en el mateix àmbit de la tractadística arquitectònica, el tobem en el tractat de Serlio: el seu Llibre IV de les Regole generali di architettura fou el primer en aperèixer, l'any 1537, a Venècia, tot i que l'autor ja hi treballava des del 1528]. Com podem comprovar a simple vista, la vida de Pietro Cataneo fou estrictament contemporània del període en el qual va construir-se la ciutadella de Roses: aquest és un fet, no ens cansem de recordar-ho, molt poc comú en l'arquitectura catalana cinccentista.
La primera part del seu tractat va publicar-se, com hem dit, a Venècia el 1554; l'autor hi assenyala que els capítols XVI i XX del llibre primer foren escrits el mateix any de l'edició: cal suposar que la resta foren escrits amb anterioritat i que el conjunt, com el propi títol indica ("els quatre primers llibres"), pertanyia a un tractat que projectava que fos més extens. De fet, pot sospitar-se que ja tingués pensats, o parcialment escrits, els llibres següents: els que s'afegien a l'edició definitiva de 1567, quan Cataneo va publicar el tractat sencer. Ens interessa aquesta qüestió bibliogràfica perquè només relativitzant l'esmentada data de publicació podrem establir les circumstàncies sota les quals aquest tractat, o una part, va arribar a Catalunya amb tanta rapidesa. Giovan Battista Calvi, l'enginyer que proporcionà la traça del "Catania" a Bartomeu Sabater, arribà a Catalunya el 1552, abans per tant que sortissin a la llum els quatre primers llibres de Cataneo. Si Calvi el tenia en el seu poder, el tractat devia haver-lo aconseguit per vies no habituals abans de partir cap a la península Ibèrica o, tal vegada, fer-se'l enviar després.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1559  —  Possible intervenció a la Llotja del Trentenari de l'Ajuntament de Barcelona


Llotja del Trentenari de l'Ajuntament de Barcelona | Manarc.com


És possible la formulació d'una hipòtesi en relació amb una altra obra italianitzant del cinccents català: la Llotja del Trentenari de l'Ajuntament de Barcelona. Aquesta obra data de l'any 1559, segons J. Garriga, tot i que M. Carbonell adverteix de la possibilitat d'haver d'endarrerir la seva finalització fins la dècada dels anys vuitanta [J. GARRIGA, op. cit., p. 98-99 i M. CARBONELL, Arquitectura classicista, op. cit., p. 691. Carbonell planteja la possibilitat, tampoc confirmada per la documentació, que fossin els aleshores mestres de cases del Consell de Cent (Bartomeu Roig i Jaume Brufal) els autors de l'obra. Fem notar, en qualsevol cas, que Bartomeu Roig treballava en obres de fortificació per a la ciutat de Barcelona en les mateixes dates en què ho feia Bartomeu Sabater i que, a més, l'any 1569 el primer anà a visurar les obres que el segon estava realitzant als Alfacs, al Delta de l'Ebre].
En qualsevol cas, cal tenir en compte alguns arguments a l'hora de considerar la versemblança de la intervenció de Sabater, i tal vegada del propi Calvi, en l'obra barcelonina: d'una banda, ens consta l'aptitud demostrada per en Bartomeu a Roses i el fet que els mateixos documents notarials que ens permeten saber que fou ell qui realitzà el Portal de Mar de Roses ens confirmen que es trobava a Barcelona, com a mínim, l'estiu dels anys 1556 i 1557. D'altra banda, sabem que Calvi passà els primers sis mesos del 1556 a Barcelona, recuperant-se d'una malaltia, probablement tuberculosi, que arrossegava de feia temps. I sabem també certament que durant tot aquests mesos no deixà de controlar, a distància, el curs de les obres que es realitzaven segons els seus projectes. No és descartable, per tant, que un i altre poguessin desenvolupar diferents encàrrecs en aquestes dates. A més a més, Sabater ja havia treballat abans per al Consell de Cent en l'obra de la Llotja de Mar.
El Consell dels Trenta, o Trentenari, era una mena de comissió permanent emanada del conjunt dels Cent Jurats, la qual es reunia periòdicament a la Casa de la Ciutat (a diferència del Consell de Cent, que es reunia més excepcionalment). Tenia com a tasques fonamentals l'abastament de la ciutat, la fixació dels preus del mercat, l'aprovació de les ordenances gremials, la neteja dels carrers, etc., però també s'ocupava, i aquí és on la hipotètica ombra del nostre mestre de cases pren més cos, de la defensa de la ciutat i, en conseqüència, de la seva fortificació. De moment, però, la manca de corroboració documental impedeix avançar un sol pas més en aquesta direcció.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1562-63  —  Obres de fortificació a la muralla de mar i a les Drassanes (Barcelona)


Les Drassanes, la muralla de mar i el monestir de framenors; dibuix d'A. Wyngaerde, fet el 1563 | dibuix sencer



Plànol del segle XVIII; a primera línia de mar: les Drassanes, i el Convent i l'hort dels framenors | Monestirs.cat


El 1562, segons documents que hem pogut consultar a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, es firmen capitulacions entre el Consell de Cent d'aquesta ciutat i Bartomeu Sabater per a la fortificació de la "paret" de l'hort de framenors de Barcelona, monestir que es trobava alineat amb la muralla de mar de la Ciutat Comtal, la qual era objecte en aquells anys de reformes de diferent envergadura [Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Sèrie Consellers, Obreria C-XIV 28, 1550-1590, lligall sense foliar]. Aquesta obra li havia estat adjudicada pel procediment d'escarada (o encant públic) habitual en l'època, tal i com realitzà algunes de les altres obres que tot seguit esmentem.
La seva capacitat "empresarial" a l'hora de fer-se càrrec d'obres de diversa envergadura devia ésser considerable, ja que el 17 de maig del 1563, subcontracta amb dos picapedrers francesos alguns treballs que se li havien encarregat per a la drassana barcelonina [Era molt habitual, al llarg de tot el segle XVI, la presència de gent francesa en diversos sectors de la societat catalana. En l'àmbit arquitectònic sovint apareixen noms de mestres de cases i imaginaires francesos. A la mateixa fortalesa de Roses, segons una cèdula conservada a l'AGS, i recollit al segle XIX pel coronel Aparici, un tal "Mestre Nicolau Francès" (ja present en el document de 1553), juntament amb un "Mestre Ramon (Bosch o Bocs)", van fer-se càrrec de diverses feines de la fortificació el 6 d'abril de 1566; és a dir, tres anys després de la data del document esmentat. Considerant que Bartomeu Sabater encara està actiu el 1576, no és descartable algun tipus de relació que els unís tots tres en l'esmentada obra per a la drassana].

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1568  —  Contracta la construcció de la Torre de Sant Joan del Bolig (Delta de l'Ebre)


Restes de la Torre de Sant Joan... s'hi arriba per un petit istme | Situació a Google Maps | Flickr


L'última notícia inèdita que presentem sobre Sabater prové igualment de l'AHPB i va ésser ja motiu d'un petit estudi sobre obres de fortificació al port dels Alfacs (Montsià) [Vegeu D. MARTÍNEZ, "Obres de fortificació en el port dels Alfacs (Montsià), segles XVI-XVII", a AA.DD., Actes de les Primeres Jornades d'Enginyeria Militar al Castell de Sant Ferran, Figueres, 1998 (en premsa)]. Es tracta en aquesta ocasió de les capitulacions signades per Bartomeu Sabater, el 26 d'octubre del 1568, per a la construcció de la Torre de Sant Joan del Bolig, una de les tres que estava projectat realitzar en la badia que origina, a la seva part sud, el delta de l'Ebre. Aquesta notícia, ara més ben contextualitzada en l'àmbit de la seva important dedicació a diferents obres d'arquitectura militar, completa el perfil d'un mestre de cases català que treballa en diverses obres d'importància, gairebé sempre de comitència institucional (ja fos municipal o reial) i, el que creiem més important, estretament vinculat a l'activitat dels enginyers militars italians que treballen a Catalunya.
Un dels primers projectes per a la realització de la Torre de Sant Joan del Bolig als Alfacs, no pas l'únic, fou el realitzat per Pere Lluís Escrivà [valencià d'origen però llargament considerat com italià per una part de la historiografia, fou l'autor i executor del projecte de fortificació del castell de Sant Telm a Nàpols] i encomanat a Bartomeu Sabater en la data esmentada de 1568. L'obra, revestida de la urgència que tot projecte defensiu costaner tenia en època de les sagnants ràtzies de turcs i pirates, havia d'acabar-se en el termini d'un any, però va topar amb les recurrents dificultats pressupostàries (el seu cost total pujava sis mil lliures barcelonines) i no es va poder concloure fins iniciat ja el segle XVII, amb la intervenció d'un altre enginyer militar, l'italià Tiburzio Spannochi.
Normalment no deixa d'ésser un fet excepcional, enmig del panorama de l'edilícia catalana del cinc-cents, que un mestre de cases entri en contacte (contacte professional que pressuposa i obliga a un contacte teòric i que possibilita, per extensió, l'assimilació de coneixements nous) amb un arquitecte de formació italiana. Més excepcional seria un cas en què aquests contactes es prolonguessin en el temps i amb d'altres arquitectes, fet que suposaria un nivell de familiaritat amb l'arquitectura italiana considerable; tot i que la matèria de coneixement sigui de caire particularment militar, això no exclou, ans al contrari, afavoreix, la possibilitat d'assimilar tot un seguit de qüestions lèxiques i tècniques generals que a Catalunya, en aquestes dates, no són fàcilment localitzables. L'obra de la Torre de Sant Joan del Bolig tenia una envergadura important i cal pensar que fou adjudicada a Bartomeu Sabater no sense abans haver contrastat la seva solvència arquitectònica. Solvència que havia assolit uns quants anys abans, entre el 1553 i el 1556, a la fortalesa de Roses sota la direcció de Calvi i que havia perfeccionat en les obres de les drassanes barcelonines el 1563, esdevenint hàbil intèrpret de les traces i dels memorials que l'enginyer li confiava.

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999


1576  —  Fa un informe tècnic sobre una obra feta pel mestre Pere Ferrer (Barcelona)


Foto antiga del Portal de Mar de la Ciutadella de Roses | Rosespedia.cat


Hem d'assenyalar, finalment, la darrera notícia que tenim de Bartomeu Sabater i que ja fou publicada per F. Carreras-Candi a principis de segle [F. CARRERAS-CANDI, La Creu Cuberta de Barcelona, Tipografia L'Avenç, Barcelona, 1916, p. 20-21]. Es tracta d'un relació favorable de Bartomeu Sabater i Montserrat Santacana, tots dos mestres de cases barcelonins escollits pels consellers de la ciutat, de l'obra feta per Pere Ferrer a la Creu Coberta de la Ciutat Comtal el 1576. Creiem significatiu que en el testimoni aportat tots dos mestres també demostren tenir un coneixement precís de l'arquitectura classicista, tant en la terminologia emprada (ouol, alquitraua, mollura, entaulament) com en l'articulació descrita d'aquests elements clàssics:
"Item mes trobam huna mollura ha modo de entaulament haon comensa la volta que es hus y costum fersen y lo qual la capitolació enarraua fersi hun quadro y an y feta huna mollura, del que nastá mes polida lobra y molt mes guasto".
En el cas que aquest Montserrat Santacana fos el mateix mestre de cases que apareix en el "Memorial de 1603", referent a l'obra de la façana de Pere Blai per al Palau de la Generalitat, hauria d'ésser força més jove que Bartomeu Sabater (actiu com hem vist des d'abans del 1550) [A. MUNTADA i E. VARELA, "Entorn del projecte de 'l'obra nova' del Palau de la Generalitat. El Memorial de 1603", Locus Amoenus, núm. 2, 1996, p. 141-153].
Sabem, gràcies a M. Carbonell, que Montserrat Santacana s'examinà de l'ofici de mestre de cases només uns quants mesos abans d'aquesta taxació, exactament el 4 de desembre de 1575. Per tant, podem suposar una major autoritat, en el testimoni i en la redacció d'aquest, de Bartomeu Sabater, suposició que seria recolzada pel fet d'aparèixer citat en el document en primer lloc [M. CARBONELL, Arquitectura classicista, op. cit., p. 140-145. Segons l'autor, en Montserrat seria el membre més destacat d'una important família de mestres de cases "originaris de Sant Pere de Riudebitlles i de Sant Joan de Conilles, a l'Alt Penedès" (p. 140). M. Carbonell no recull la notícia publicada per Carreras-Candi, però sí la data d'examinació, lleugerament anterior, tal i com hem vist. La primera obra documentada de Montserrat Santacana (mort el 1615) seria un "agosarat projecte del 1584 per tal de portar les aigües del Ter al Besós" (p. 142). És interessant comprovar la seva vinculació amb obres d'enginyeria, en aquest cas civil, a l'inici de la seva carrera professional (tal vegada al costat de Bartomeu Sabater) abans d'"especialitzar-se" en la construcció de convents, sobretot a Barcelona].

+  Damià Martínez, "El Portal de Mar de la fortalesa de Roses, una obra...", Locus Amoenus nº 4, 1998-1999