Hospital de la Santa Creu (al centre de la imatge); dibuix Jan Cornelisz Vermeyen, 1535 | Cartoteca ICC | amplia
L'Hospital de la Santa Creu de Barcelona és l'edifici gòtic més gran erigit a Catalunya després de les Reials Drassanes de Barcelona i un dels més importants i millor conservats d'Europa. Fou fruit de la fusió en un hospital de caràcter general, el 1401, de sis hospitals més petits de la ciutat que es trobaven en un estat força precari. Tot i que no s'en sap del cert l'autoria s'atribueix a Arnau Bargués —el mestre de cases de major prestigi a Catalunya a finals del segle XIV— la direcció inicial de les obres. El distanciament de Bargués del món de la construcció d'ençà de 1406 coincideix amb la signatura del contracte, aquest mateix any, entre el mestre Guillem Abiell i el prior de l'hospital per a realitzar les galeries del claustre. Abiell les hagué de resoldre de manera no massa feliç degut a la presència d'uns contraforts que l'obligaren a perdre l'alineació dels eixos de les voltes de creueria amb els eixos dels arcs faixons. Tot i així, també se li atribueixen les espectaculars voltes de les estances de la planta baixa del sector nord-est de l'hospital. Molt rebaixades, quasi bé planes, els nervis d'aquestes voltes demostren, segons Alexandre Cirici, que en Guillem gaudia d'una capacitat de precisió estereotòmica (l'art de tallar pedres) considerable. Per si això fos poc, la plementeria entre nervis és de maó de pla i configura, atenció, les que són considerades les voltes catalanes més antigues que es coneixen a dia d'avui a Catalunya.
Guillem Abiell, ciutadà de Barcelona —civis Barchinona—, picapedrer —lapiscida— i mestre de cases —magister domorum—, fou, juntament amb el mestre Bartomeu Gual, l'hereu natural d'Arnau Bargués, tant pel que fa a les seves extraordinàries relacions amb els alts càrrecs eclesiàstics, municipals i reial, com per la intensa activitat professional que va desenvolupar. En efecte, gaudia del beneplàcit del rei Martí l'Humà qui, personalment, el designà supervisor i avaluador de les obres de reforma que s'havien de realitzar al Palau Reial Major de Barcelona el 1402. Algun autor el situa per primer cop treballant al Convent de la Mercè de Vic, el 1391. El 1410, d'altra banda, se sap que signà una àpoca de 18 florins d'or d'Aragó per a l'execució d'un sepulcre al Monestir de Sant Francesc de Barcelona. També participà en les obres públiques de la ciutat, treballant, per exemple, en la nova escola municipal —situada a la cantonada dels carrers d'en Guitart i de na Riba— el 1413. Més tard, el 1416, en ser cridat per a participar en el famós congrés celebrat a la Catedral de Girona per discutir-ne la idoneïtat del projecte de nau única, se'ns diu que en aquell moment era el mestre major —magister operum— de les esglésies barcelonines de Santa Maria del Pi (Ecclesiarum Beatae Mariae de Pinu), de les dels convents de la Mare de Déu del Carme i de Montsió (Beatae Mariae de Monte Carmelo et de Monte Sion), de Sant Jaume (Sancti Jacobi Barchinonae), i del mateix hospital de la Santa Creu (Hospitalis Sanctae Crucis). A Girona, en Guillem rebutjà el projecte de nau única de la catedral per raons compositives però en beneí les possibilitats estructurals.
Autèntic especialista en el desenvolupament dels sistemes de voltes de maó de pla, l'última obra atribuïda a Guillem Abiell és la Sala Capitular del Monestir de Pedralbes, a Barcelona. Peça singular del gòtic català que presenta una original i agosarada estructura interna, mecànicament és una volta que actua més com una estructura moderna que no pas com ho faria una cúpula renaixentista. Tot i que la sala va ser edificada entre 1415 i 1420, en Guillem no hi apareix documentat fins el 1418. Tanmateix, mentre que hom assegura que el propi Abiell cobrà 340 sous per a fer i tallar amb les seves pròpies mans la clau de volta de pedra de l'estança, altres autors es decanten per creure que aquestes obres de 1415 en realitat eren una reforma d'una dependència preexistent. Sigui com sigui, el què sens dubte es construí en aquell moment fou la gran volta de maó i el terrat que hi ha damunt de la volta de la sala.
El 23 de juliol de 1419 Guillem Abiell signà testament a casa seva, al carrer de Portaferrissa, on s'hi diu que també se'l coneixia pel sobrenom de Guillamins (o Guillemins), que tenia una filla de nom Angelina, i que estava casat amb una tal Caterina — a qui designà marmessora, entre altres. Just després se n'anà a Palerm, a l'illa de Sicília —aleshores catalana—, reclamat pel rei i probablement per a col·laborar en la fàbrica de la catedral. Amb tot, la seva participació devia ser pràcticament nul·la, atès que el 7 de novembre de 1420 consta que en Guillem ja era mort — així apareix expressat en l'inventari de béns trobats a la seva casa de Palerm. Curiosament, però, aquesta data contrasta amb la publicada el 9 d'abril de 1421 a Barcelona, en llegir-se les seves últimes voluntats, on s'ens diu que el mestre havia mort el 6 de desembre del citat 1420. Altres fonts, encara, situen el seu traspàs també a Palerm però en dates anteriors, el 27 de setembre de 1420.
+ 1886, Diversos autors, Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana Impremta Renaixensa
+ 1931, Josep Gudiol, Nocions d'arqueologia sagrada catalana Tipografia Balmesiana
+ 1955, Alexandre Cirici, L'arquitectura catalana Editorial Moll
+ 1971, Alexandre Cirici, Barcelona pam a pam Editorial Teide
+ 1979, Anna Maria Adroer, El Palau Reial Major de Barcelona Ajuntament de Barcelona
+ 1984, Artur López, "Consideracions sobre la..." Acta historica et archaeologica mediaevalia nº 5-6
+ 1988, Pere Beseran, "Un grup d'escultures atribuïble a Jordi de Déu a l'Hospital de la..." D'art nº 14
+ 1995, Albert G. Espuche, "La primera imatge global de Barcelona (1535)" BCN quaderns d'història nº 1
+ 1996, Anna Castellano, Origen i formació d'un monestir femení. Pedralbes al segle... Tesi Doctoral, UAB
+ 2002, Antoni Conejo, Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquitectura dels... Tesi Doctoral, UB
+ 2002, Francesca Español, El Gòtic Català Angle Editorial
+ 2002, Joan Valero, "Pere Sanglada en el context de l'escultura internacional..." Locus Amoenus nº 6
+ 2003, Magda Bernaus, "Santa Maria del Pi" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, P. Beseran, A. Cubeles, J. Julià, "El convent de Santa Maria de Pedralbes" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, Jordi Bonet, "Enderrocs, trasllats i restauracions d'edificis...: Els trasllats" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, Nativitat Castejón, "L'hospital de la Santa Creu de Barcelona" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, Antoni Conejo, "El convent de Sant Francesc de Barcelona" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, Antoni Conejo, "Els convents carmelitans" Enciclopèdia Catalana
+ 2003, Antoni Conejo, "Noves aportacions a l'evolució arquitectònica de..." Universitat de Barcelona
+ 2003, Pere Jordi Figuerola, "Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV" Enciclopèdia Catalana
+ 2004, Joan Bassegoda, "La sala capitular del Monestir de Santa Maria de..." Butlletí de la RACBA vol. 18
+ 2007, Nativitat Castejón, Aproximació a l'estudi de l'Hospital de la Santa Creu de... Fundació Noguera
+ 2009, Cristina Sanjust, L'obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des... Tesi Doctoral, UAB
+ 2011, Sònia Casas, Antoni Conejo, "Ser metge i pacient a l'edat mitjana" Sàpiens nº 109
english, italiano, deutsch
+ 1958, Filippo Meli, Matteo Carnilivari e l'architettura del quattro e cinquecento... Palombi Editori, Italia
+ 1992, Christopher Woodward, The Buildings of Europe: Barcelona Manchester University Press ND, UK
+ 1992, Verschiedene Autoren, Barcelona: Tradition und Moderne. Studien... Jonas Verlag, Deutschland
+ 1999, Jill Rosemary Webster, Carmel in Medieval Catalonia Brill, Netherlands
+ 2006, Cristina Sanjust, "The Construction of the Royal Monastery of..." University of Cambridge, UK
[També se l'anomena: Guillelmi Abiel, Guillelmo Abiel, Guillelmum Abiell, Guillelmus Abel, Guillelmus Abiel, Guillelmus Abiell, Guillem Abill, Guillemus Abiel, Guillermi de Abiel, Guillermus Abiell]
1390s
Projectes de Guillem Abiell dels anys noranta
1391 - Hipotètics treballs al Convent de la Mercè, Vic, Barcelona
1402
Reforma del Palau Reial Major
Plaça del Rei 7-9, El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps Bing Maps
Possiblement s'encarregà de subministrar i preparar la pedra necessària per a les obres o, fins i tot, les dirigí
Complex reial: Torre Rei Martí + Capella Sta. Àgata + Palau Reial Major; dibuix d'A. Wyngaerde, 1563 | amplia
"La presó de la Inquisició a Barcelona" (actual Palau del Lloctinent), gravat de Gustave Doré de 1862 | Flickr
El Palau a dia d'avui; la torre-mirador del Rei Martí és posterior (1555), en Guillem no l'arribà a veure mai | Flickr
"Close-up" de la façana principal del Palau Reial Major, força diferent de com la degué veure Abiell | Flickr
Planta del conjunt del Palau Reial Major als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, 1858 | Monestirs.cat | amplia
1406-15
Continuació de les obres de l'Hospital de la Santa Creu
Carrer de l'Hospital 56, El Raval, Barcelona Google Maps Bing Maps
El 6 de juny de 1406 contracta les obres del nou claustre de l'hospital. Col·laboradors: Jaume Cabrer, Bernat Estrany, Miquel Riugall, Pericó, Bartomeu Rainers, Guillem Roure, Bartomeu Samora i Gerard Vanover
Document del 5 d'octubre de 1401: el Consell de Cent elegeix Guillem Torró com a 1er prior de l'Hospital | MDC
Hospital de la Santa Creu (al centre de la imatge); dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia la imatge
Hospital de la Santa Creu (al centre de la imatge); dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia la imatge
La planta baixa de l'ala est, atribuïda a Abiell, acull a l'extrem sud la Sala Caritat de la Biblioteca de Catalunya
Aquesta ala est presenta les voltes de maó pla (voltes catalanes) més antigues de Catalunya | Viquipèdia
Ala oriental (ala est) del claustre de l'Hospital, obra d'Abiell i amb contraforts a l'interior de la galeria | Flickr
Abiell féu l'ala est, la cantonada nord-est i el sector est de l'ala nord (que és des d'on està feta la foto) | Flickr
Ala est: els eixos de les claus de volta i els dels arcs faixons no estan alineats a causa dels contraforts | Flickr
Sector est de l'ala nord, amb contraforts (el sector oest ja no en té): no-alineació d'eixos de voltes i arcs | Flickr
Hospitals que hi havia a Barcelona abans de fusionar-se en el de la Sta. Creu el 1401 | "Assistència..." | amplia
(a dalt) Hospital d'en Colom, d'en Marcús i de la Sta. Creu; (a sota) de Santa Marta (Pere Desvilar), dels Masells (Sta. Margarida), dels Pelegrins (Sta. Eulàlia del Camp) i d'en Vilar; al "Llibre de taula" de 1674 | "Assistència..."
Fases constructives de l'hospital; en blau fort (1401-90) el claustre d'Abiell | "Assistència i..." | amplia la imatge
1410
Sepulcre al claustre del Monestir de Sant Francesc de Barcelona
Entre la Plaça del Portal de la Pau i la Duc de Medinaceli, El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps Bing Maps
El sepulcre, realitzat en compliment de la deixa testamentària de Joan de Fontelles, desaparegué després de l'enderrocament del monestir de framenors l'any 1837
Monestir de Sant Francesc (monestir de framenors); dibuix de Jan C. Vermeyen, 1535 | Cartoteca ICC | amplia
Monestir de Sant Francesc, a tocar de les Drassanes; dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia
Monestir de Sant Francesc, limitat per la muralla de mar; dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia
Monestir de Sant Francesc, al "davant" de Montserrat; gravat de Sieur de Beaulieu, 1659 | Cartoteca ICC | amplia
El gravat de 1659 però copiat i actualitzat amb colors per John Stridbeck "el jove", 1740 | Cartoteca ICC | amplia
Passeig de la Muralla de Mar i l'absis de l'església del Monestir de Sant Francesc; gravat de 1906 | Viquipèdia
Litografia de F.X. Parcerisa del Monestir de Sant Francesc, 1839 | Monestirs.cat
Plànol del segle XVIII: a l'esquerra les Drassanes, a la dreta el monestir dels framenors | Monestirs.cat | amplia
Planta del monestir (el mar queda a dalt) fet el 1836, just un any abans d'enderrocar-se | Monestirs.cat | amplia
1416
Mestre major de l'Església de Santa Maria del Pi
Plaça del Pi 7, El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps Bing Maps
Segurament ja n'era mestre major durant el 1415 i en anys anteriors, i possiblement treballà a les obres del campanar —que s'inicià el 1379 i fou redissenyat per Bartomeu Mas a mitjans del segle XV— i la rectoria
Església de Santa Maria del Pi, presidint el nucli antic; dibuix de Jan C. Vermeyen, 1535 | Cartoteca ICC | amplia
Església de Santa Maria del Pi, presidint el nucli antic; dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia
Santa Maria del Pi (el campanar del centre de la imatge); dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia
El campanar de l'Església de Santa Maria del Pi treient el nas entre els terrats de Ciutat Vella | Flickr
Gavines volant al voltant del campanar de l'Església de Santa Maria del Pi | Flickr
Una gàrgola dalt d'un contrafort de Santa Maria del Pi | Flickr
Planta de Santa Maria del Pi, el campanar, i la rectoria a baix a la dreta | Calaix | amplia la imatge
Alçat i secció del campanar de 54,05 m d'alçària de Santa Maria del Pi | Calaix | amplia l'alçat | amplia la secció
Planta de la coberta del campanar de l'Església de Santa Maria del Pi | Calaix | amplia la imatge
Detall de les arcuacions que coronen el campanar de l'Església de Santa Maria del Pi | Calaix | amplia la imatge
1416
Mestre major del Monestir de la Mare de Déu del Carme
El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps (ubicació original) (ubicació actual del portal salvat) Bing Maps
Segurament ja n'era mestre major durant el 1415 i en anys anteriors. El monestir, iniciat a finals del segle XIII, s'enderrocà el 1875. El portal de l'església se salvà i ara es troba a l'entrada de Sant Adrià de Besòs
El monestir just a dalt de l'Hospital de la Santa Creu (al centre); dibuix Vermeyen, 1535 | Cartoteca ICC | amplia
El monestir just a dalt de l'Hospital de la Santa Creu (al centre); dibuix d'Anton v.d. Wyngaerde, 1563 | amplia
El monestir just a dalt de l'Hospital de la Santa Creu (al centre); dibuix d'Anton v.d. Wyngaerde, 1563 | amplia
Abiell participà en les obres quan aquestes ja s'acabaven; dibuix del claustre gòtic reedifcat al s. XVI | Monestirs
Secció del claustre gòtic original (el primer), del s. XIV, abans de ser reedificat al s. XVI-XVII | Monestirs | amplia
L'església (amb el portal ara ubicat a St. Adrià) i el Carrer del Carme; dibuix 1er terç del segle XIX | Monestirs
Enderroc de 1875: façana de l'església des de dins (al fons, el complex de l'Hospital de la Sta. Creu) | Monestirs
El portal salvat del Carrer del Carme ara està col·locat, inexplicablement, ben lluny d'on estava el Convent | Flickr
Barcelona a l'última quinzena del segle XVIII: convents, equipaments i edificis monumentals | amplia la imatge
Planta del convent del Carme al primer terç del segle XIX | Monestirs.cat
Planta del convent del Carme als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, 1858 | Monestirs.cat | amplia la imatge
1416
Mestre major del Monestir de la Mare de Déu de Montsió
El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps (ubicació original) (ubicació actual de l'església) Bing Maps
Segurament ja n'era mestre major durant el 1415 i en anys anteriors. L'església del monestir es començà a construir el 1388 i el convent vers el 1391. El 1950 el convent/claustre es traslladà a Esplugues de Llobregat
El claustre del Monestir de la Mare de Déu de Montsió; gravat de 1854 | Monestirs.cat
Barcelona, segle XV: el monestir estava a la part alta del Barri Gòtic (on ara hi ha Els Quatre Gats) | UB | amplia
L'hort del convent de Montsió a mitjans del segle XIX | Monestirs.cat
Planta del convent de Montsió als "Quarterons" de Miquel Garriga i Roca, 1858 | Monestirs.cat | amplia la imatge
L'església del monestir es desmuntà i traslladà el 1882 a la Rambla de Catalunya; foto anys 1920s | Monestirs
El claustre (de 1390-1420, i on potser hi treballà G. Abiell) es desmuntà i traslladà a Esplugues el 1950 | Villena
1416
Mestre major de l'Església de Sant Jaume
Plaça de Sant Jaume, El Barri Gòtic, Barcelona Google Maps (ubicació original) Bing Maps
Segurament ja n'era mestre major durant el 1415 i en anys anteriors. L'església, enderrocada el 1823 per a obrir-hi la Plaça de Sant Jaume, tenia l'absis on ara hi ha l'ala esquerra de la façana nova de l'Ajuntament
Antiga Plaça de Sant Jaume: a la dreta el Palau de la Generalitat, a l'esquerra hi havia l'Església de Sant Jaume
L'església tenia un porxo d'entrada (a l'esquerra de la imatge) on sovint s'hi reunia el Consell de Cent
Configuració de la Plaça de Sant Jaume el 1602, i el 1832 un cop enderrocada l'Església de Sant Jaume
Les diferents reformes de la Plaça de Sant Jaume (en taronja la reforma del 1823)
1416
El 23 de gener assisteix al congrés d'arquitectes sobre la nau única de la seu de Girona
Plaça de la Catedral, Girona Google Maps Bing Maps
Abiell, com els seus companys barcelonins, s'inclina a favor de seguir la Catedral amb el pla de tres naus. Ell ho fa, però, per raons estètiques, perquè estructuralment creu que la nau única aguantarà sense problemes
La Catedral de Girona treient el nas entre els arbres; gravat de Sieur de Beaulieu, 1659 | Cartoteca ICC | amplia
Litografia de Parcerisa de l'interior de la Catedral, 1839; a la dreta, el sepulcre de Ramon Berenguer II | Òliba
Catedral de Girona: evolució de tres naus a una enorme i única nau (la nau gòtica més ampla del món: 22,98m)
1418-20
Sala Capitular del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes
Baixada del Monestir 9, Pedralbes, Barcelona Google Maps Bing Maps
Presumiblement enllestida a finals de l'estiu de 1420 per Abiell (alguna font qüestiona que fos una edificació nova i que, en realitat, en Guillem només féu la volta del terrat i una reforma). Col·laborador: Antoni Nató
Monestir de Pedralbes (Petra Alba), muntanya amunt, al costat de Sarrià; dibuix d'A. Wyngaerde, 1563 | amplia
Monestir de Pedralbes (Petra Alba), muntanya amunt; dibuix d'Anton van den Wyngaerde, 1563 | amplia
Exterior de la Sala Capitular del Monestir: els contraforts a les cantonades suporten la volta de dins | Flickr
Entrada a la Sala Capitular del Monestir des del claustre | Flickr
Entrant a la Sala Capitular, volta hiper-pronunciada arrencant des de ben a baix de les cantonades | Flickr
La Sala Capitular; òcul i finestres de la façana principal | Flickr
La volta de la sala presenta una tecnologia constructiva i estructural força singular | Flickr
Els dos arcs de pedra creuats de la volta aguanten uns murs de totxo que fan de suport del terra de dalt | Flickr
La clau (1,35m diàmetre, 60cm gruix) descarrega: un pilar de pedra (60x60cm) + la coberta = 22 tones! | Flickr
Maqueta mostrant la transmissió de càrregues: coberta > pilar > clau de volta > arcs > contraforts | "L'obra..."
Pilar al terrat i volta de maó de pla (volta catalana) original feta per Abiell sobre la volta de la Sala | "L'obra..."
Planta de la Sala Capitular, a la dreta de l'Abadia i amb accés des del claustre | "L'obra del Reial Monestir de..."
1419-20
Viatja a Palerm, a l'illa de Sicília, possiblement per a treballar a les obres de la Catedral
Avinguda Vittorio Emanuele, Palerm, Sicília, Itàlia Google Maps Bing Maps
Després de signar el seu testament el juliol de 1419 a Barcelona, viatja a la capital siciliana potser per a treballar en la fàbrica de la Catedral. Poc hi treballà, però, ja que a la tardor de 1420 en Guillem mor a Palerm
La Catedral de Palerm, filigrana formal considerable; hom especula que fou l'últim lloc on treballà Abiell | Flickr
1410s
Altres projectes de Guillem Abiell dels anys deu
1413 - Escola Municipal al Carrer d'en Guitart, Barcelona
0 comentaris:
Publica un comentari