Jaume Mestres i Fossas

Jaume Mestres i Fossas | Arxiu Històric d'Arquitectura del COAC


Nat a Barcelona el 25 de juliol de 1892, l'arquitecte Jaume Mestres i Fossas fou el pioner de l'arquitectura esportiva a Catalunya. Titulat a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona el 26 de novembre de 1917, formava part d'una generació d'alumnes interessats en la nova arquitectura moderna —juntament amb Rubió i Tudurí, Folguera, Raventós o els germans Puig i Gairalt— que mai estigueren, però, aglutinats al voltant de cap mestre de l'Escola. Adscrits a un catalanisme cultural cosmopolita, es mogueren sempre entre els esporàdics contactes amb l'avantguarda i el retorn al clacissime noucentista. Mestres fou un gran aficionat a tota mena d'esports des de ben jove —sobretot a la natació: fou un bon nedador i waterpolista—, i col·laborà en la seva difusió al costat de gent com Josep Elias —en Corredisses— o Bernat Picornell. Els seus primers projectes marquen l'inici de la proliferació d'instal·lacions esportives al país: l'Estadi Català a Montjuïc (1920-21, pensat per a acollir uns Jocs Olímpics, i el lloc on el futbol es transformà en un esport de masses), la Piscina del Club de Natació Barcelona (1920-25, la primera piscina coberta de l'Estat), l'Autòdrom de Terramar a Sitges (1921-23, el tercer circuit de competició automobilística construït a Europa després del de Brooklands i el de Monza) i el Camp de Les Corts del FC Barcelona (1922, la catedral del futbol). D'altra banda, el 1921 participà —amb N.M. Rubió i Tudurí i R. Raventós— en el concurs pel nou edifici del Teatre de la Ciutat que havia d'acollir, a Barcelona, l'Escola Catalana d'Art Dramàtic.
Molt influït per l'exposició d'Arts Déco de París de 1925 i en la nova línia que hom ha anomenat "noucentisme protoracionalista" —aquell que depurava progressivament els llenguatges històrics europeus i proposava unes formes més funcionalistes—, el 1928-29 projectà el Pavelló d'Artistes Reunits de l'Exposició Internacional de Barcelona i el Pavelló d'Indústries Catalanes de l'Exposición Iberoamericana de Sevilla. Ara desapareguts —i molt celebrats per la crítica—, ambdós compartien un lèxic similar que, obertament vanguardista, apuntaven el camí que seguiria Mestres més endavant.
Als anys trenta la seva obra s'acosta al racionalisme. Tanmateix, situat en l'òrbita d'una possible "producció crítica" allunyada de qualsevol dogmatisme gramatical i en busca d'un rigor compositiu i constructiu, el seu és un racionalisme influït pel corrent europeu que no és portat mai a les últimes conseqüències. Mestres arribà a ser soci director del GATCPAC però no participà activament en les tasques del grup. Donat d'alta el 16 d'abril de 1931, el 7 de gener següent renuncià a la condició de soci director. Es donà de baixa del grup el 15 d'abril de 1932. Sí que participà, però, en l'exposició organitzada per l'Associació d'Arquitectes de Catalunya a la Sala Parés de Barcelona el juny de 1931 i al Primer Congrés d'Arquitectes de Llengua Catalana —presidit per Francesc Macià— el juliol de 1932. Fruit d'aquest període són, a Barcelona, l'Edifici d'Habitatges Roger de Llúria 47 (1929, no construït), l'Edifici d'Habitatges Avinguda de Gaudí 71 (1929-33), la Seu de l'Editorial Seix i Barral (1930-31), l'Escola Blanquerna (1930-33, "una bona traça racionalista" segons Oriol Bohigas), la Botiga Fiat Hispania de Plaça Catalunya (1931, desapareguda), l'Edifici d'Habitatges Avinguda de Gaudí 44 (1931) o l'Edifici d'Habitatges Plaça de Molina 1-7 (1933-35). També féu un xalet a Sitges (1934) i un xalet i un edifici d'habitatges (1935) a Palma. Passada la postguerra i allunyat del racionalisme —estil prohibit per la dictadura franquista—, Mestres, després d'un retorn forçat a l'academicisme, recuperà un cert eclecticisme expressiu fent una lectura personal de la nova arquitectura dels anys cinquanta.
L'acció pública de Mestres fou marcada pel tracte amb el polític i escriptor catalanista Lluís Nicolau d'Olwer i l'afiliació al partit que aquest fundà el 1922: Acció Catalana, organització que agrupava membres escindits de la Lliga Regionalista —a la qual consideraven massa poc nacionalista—. Mestres formà part de la candidatura del partit en les eleccions del 12 d'abril de 1931. També fou secretari del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya els anys 1936-37, i col·laborà en les revistes del Col·legi d'Arquitectes La Ciutat i la Casa i Arquitectura i Urbanisme. L'any 1970, ja retirat, ell mateix donà el seu fons professional a l'Arxiu Històric d'Arquitectura de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes. La documentació està formada per 24 expedients i 36 dibuixos realitzats entre 1919 i 1963. Cosí germà del pare del pintor Antoni Tàpies, Josep Tàpies i Mestres —un reputat advocat també de tradició nacionalista catalana però que, segons explica el propi Antoni Tàpies, considerava la família d'en Jaume com a "gent de la ceba, molt bons i moderns però llepaaltars" i part de "la branca carca del catalanisme"—, Jaume Mestres morí a Vallvidrera, Barcelona, el 19 de juny de 1981. Havia tingut sis filles amb la seva dona, Mercè Rodon i Blasa, la qual el sobrevisqué fins que morí a principis de març de 1985.

+  1929,  Eusebi Busquets,  "Les arts decoratives a l'Exposició Internacional de Barcelona"   Arts i bells oficis
+  1930,  Jaume Mestres,  "Què penseu de l'arquitectura moderna?"   Mirador nº 61
+  1931,  Jaume Mestres, R. Puig i Gairalt,  "XII Congrés Internacional de..."   Arquitectura i Urbanisme nº 1
+  1931,  Eduard Sanjuán,  "Parlant amb l'arquitecte senyor Jaume Mestres i Fossas"   El Matí nº 761
+  1932,  Jaume Mestres,  "Les noves orientacions constructives i decoratives"   L'Abella d'Or
+  1932,  Eduard Sanjuán,  "El que ens ha dit l'arquitecte senyor Jaume Mestres i Fossas"   El Matí nº 863
+  1933,  "Exposició d'Arquitectura escolar de Catalunya"   Arquitectura i Urbanisme nº 4
+  1934,  Jaume Mestres,  "Vers el millorament de la construcció urbana a..."   Arquitectura i Urbanisme
+  1936,  Jaume Mestres,  "El fracàs de L'arquitecte"   Arquitectura i Urbanisme
+  1977,  Antoni Tàpies,  Memòria personal. Fragment per a una autobiografia   Editorial Crítica
+  1978,  Oriol Bohigas,  Arquitectura i urbanisme durant la República   Editorial Dopesa 2
+  1984,  Jordi Monés,  "La Mútua Escolar Blanquerna (1924-1938)"   L'Avenç nº 76
+  1985,  Alexandre Galí,  Història de les institucions i del moviment cultural a...   Fundació Alexandre Galí
+  1991,  Hernàndez, Tatjer, Vidal,  Passat i present de Barcelona (III). Materials...   Universitat de Barcelona
+  1995,  X. Pujadas, C. Santacana,  "Esport, catalanisme i modernitat. La Mancomunitat de..."   Acàcia nº 4
+  1996,  Diversos autors,  Registre d'arquitectura moderna a Catalunya. 1925-1965   COAC
+  1999,  Mariàngels Fondevila,  "Aproximació a l'Art Déco a Catalunya"   Publicacions l'Abadia de Montserrat
+  1999,  Antoni Mirabent,  Vida efímera d'una gran obra. Autòdrom Nacional   (autoeditat)
+  2000,  Estanislau Roca,  Montjuïc, la muntanya de la ciutat   Institut d'Estudis Catalans
+  2005,  Xavier Pujadas,  Els orígens de la natació esportiva a Catalunya   Generalitat de Catalunya
+  2006,  Antonio Pizza, Josep M. Rovira,  G.A.T.C.P.A.C. 1928-1939. Una nova arquitectura per a...   COAC
+  2006,  Teresa-Maria Sala,  La Casa Busquets. Una història del...   Universitat Autònoma de Barcelona
+  2011,  "Jaume Mestres i Fossas"   Enciclopèdia Catalana
+  2011,  "Mestres i Fossas, Jaume"   Arxiu Històric d'Arquitectura del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

english,  italiano
+  1978,  Sir Roland Penrose, Antoni Tàpies,  Tàpies   Rizzoli,  USA
+  1985,  David Mackay,  Modern Architecture in Barcelona (1854-1939)   The Anglo-Catalan Society,  UK
+  1989,  Antonio Pizza,  Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'...   Tesi di Dottorato, UPC,  Catalogna
+  1989,  Autori vari,  Annali della Facoltà di lettere e filosofia, Volume XXII-XXIII   Editrice Antenore,  Italia
+  1996,  Various Authors,  Register of Modern Architecture in Catalonia. 1925-1965   COAC,  Catalonia
+  2002,  M. Cervelló, M. Gausa, M. Pla,  Barcelona: a guide to its modern architecture...   Actar,  Catalonia
+  2002,  A. González, R. Lacuesta,  Barcelona architecture guide. 1929-2002   Gustavo Gili,  Catalonia
+  2004,  Architecture Barcelona. Architectural Itineraries   Col·legi d'Arquitectes de Catalunya,  Catalonia
+  2006,  A. Pizza, J.M. Rovira,  G.A.T.C.P.A.C. 1928-1939. A new architecture for a new...   COAC,  Catalonia
+  2006,  Various Authors,  Barcelona and Modernity: Picasso, Gaudí, Miró, Dalí   Yale University Press,  USA

1917
El 26 de novembre aconsegueix el títol d'arquitecte a Barcelona


Jaume Mestres, de jove



1920-21
Estadi Català (Estadi Municipal de La Foixarda)
Camí de la Foixarda 14-18, Parc de Montjuïc, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
L'Estadi es projectà com a possible seu d'uns Jocs Olímpics barcelonins, a celebrar el 1924, que finalment es feren a París. Mestres formà part del Comitè que n'organitzà la candidatura (que no s'arribà a presentar)


Notícia del gener de 1922 sobre la inauguració de l'Estadi esdevinguda el 25 de desembre de 1921 | D'ací d'allà



Dia d'inauguració: 25.000 persones; la Foixarda havia estat una de les moltes pedreres de Montjuïc | D'ací d'allà



El Barça jugà els dos partits d'inauguració de l'Estadi: els dies de Nadal i de Sant Esteve de 1921 | FC Barcelona



L'equip del Barça que inaugurà l'Estadi Català (jugà els dos partits amistosos contra l'Sparta de Praga) | FCB



A part del futbol, l'Estadi (que no es finalitzà) havia de tenir també una pista d'atletisme de cendra de 106 m



Josep Samitier, que va jugar aquell dia, admetia: "Sempre he cregut que la visita de l'Sparta va ser decisiva per al futbol català. A partir d'aquells [dos] partits el públic va créixer com l'escuma" | Catalunya Gràfica | Ara



L'abril de 1923 el Barça jugà a l'Estadi, en el que fou el primer campionat de Catalunya de bàsquet | Euroleague



Durant l'Exposició de 1929 a l'Estadi s'hi instal·là un parc d'atraccions | BarceloFilia



El parc d'atraccions al fons, darrera del Poble Espanyol i el Palau de la Química de l'Expo | BarceloFilia.blogspot



L'Estadi de la Foixarda acull avui sobretot rugby (des de 1954) i hípica; el 1978 s'hi féu el gimnàs annex | Flickr



1920-25
Piscina de l'Escullera del Club de Natació Barcelona
Passeig de Joan de Borbó Comte de Barcelona 87-93, La Barceloneta, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
El 17 d'abril de 1921 es col·loca la primera pedra del projecte de Mestres. El 1923 es cobreix la piscina i el 1924 es posa en marxa el servei d'aigua calenta. El 1955 Mestres féu la piscina descoberta de la platja


La primera piscina coberta de l'Estat | Ciutat Vella



Foto de 1923, en obres: s'acaba de col·locar la coberta | WaterpoloLegends.com



Un partit internacional de waterpolo al Club de Natació Barcelona, any 1923 | WaterpoloLegends.com



Entrant a l'aigua, fotografia de principis dels anys 1930s



Nadant, fotografia de principis dels anys 1930s



Façana principal | Panoramio



Entrada a la piscina i escut del club | Flickr



Piscina d'aigua salada a la platja, obra conjunta de Mestres i l'arquitecte Josep González i Esplugas, 1955 | CNB



Història del Club de Natació Barcelona | YouTube



1921-23
Autòdrom de Terramar
Sant Pere de Ribes—Sitges, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Per fer el projecte Mestres estudià els 2 primers circuits de competició d'Europa: Brooklands (1907, que visità personalment) i Monza (1922); i el primer dels EUA: Indianapolis (1911). Col·laborador: Josep Maria Martino


Foto de l'instant de la sortida de la primera cursa (categoria 2 litres); 28 d'octubre de 1923 | L'Altaveu de Ribes



Diverses imatges dels anys vint, amb l'Autòdrom en construcció i ja inaugurat | L'Altaveu de Ribes



Imatges dels anys vint; Mestres havia presentat el projecte el gener de 1922



Les obres del circuit començaren el 17 de setembre de 1922; s'inaugurà el 28 d'octubre de 1923 | Panoramio



La pista, de 18 m d'ample a les rectes, té una anella de 2 km de recorregut amb dos revolts petits ... | Flickr



... de 110 m de radi units per una corba de 1.500 m i una contracorba de 1.000 m de radi | Flickr



Els peralts, espectaculars, tenen uns 60 graus d'inclinació i l'amplada s'estén fins als 22 metres | Panoramio



L'Autòdrom, a dia d'avui, abandonat, espera la materialització d'un projecte de revitalització | Flickr



A dalt, planta inicial publicada el febrer de 1922; a sota, planta de la configuració final de l'Autòdrom



Perspectiva publicada el març de 1922; la tribuna i les llotges foren projectades per Josep Maria Martino



Reportatge del "Telenotícies Cap de Setmana" sobre l'Autòdrom de Terramar; 21 de maig de 2011 | TV3



Un molt bon reportatge sobre l'Autòdrom de Terramar, combinant imatges antigues i contemporànies | Vimeo



1922
Camp de Les Corts del Futbol Club Barcelona
Travessera de Les Corts amb Carrer de Numància, Les Corts, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Totes les fonts —també algunes dels anys 1920s i, fins i tot, a la web oficial del Barça— atorguen l'autoria del camp a un tal "Santiago Mestres" — en realitat, però, es tracta d'en Jaume. Col·laborador: Josep Alemany


Foto acolorida del dia de la inauguració del camp: el 20 de maig de 1922 | FC Barcelona



Foto de la tribuna del camp a mig fer, 1922; l'estadi va costar oficialment 991.984,05 pessetes | FC Barcelona



Perspectiva de com havia de ser la marquesina del camp (similar a la de la Foixarda), publicada el 20-2-1922



El camp un dia de partit; a dalt: Carrer de Numància; a l'esquerra: Travessera de Les Corts | Coleccionista63



Foto aèria de 1929: el camp feia 101 x 62 m —en un terreny de 200 x 123 m (23.385 m2)— | Cartoteca ICC



El camp amb la marquesina de Jaume Mestres; l'estadi tenia aleshores una capacitat per a 22.000 espectadors



El 1943 l'enginyer Eduardo Torroja projectà una nova marquesina aixecada per damunt de la de Mestres | FCB



Any 1954: la marquesina nova i l'estadi ampliat per a 60.000 espectadors; s'enderrocà el 1966 | Cartoteca ICC



L'estadi de Les Corts (1922-1957) (TVE) | DailyMotion



Més que un club (canya contra Espanya!): El tancament de l'estadi de Les Corts (1925) (TVE) | DailyMotion



L'estadi de Les Corts (1922-1957) (TV3) | YouTube



L'expresident Enric Llaudet desbarrant una mica sobre l'enderroc de l'estadi de Les Corts (1966) (TV3) | YouTube



1922-28
Hospital de Santa Maria
Avinguda de l'Alcalde Rovira Roure 44, Lleida   Google Maps   Bing Maps
Els edificis originals del complex hospitalari, d'estil noucentista, són obra de l'arquitecte Joaquim Porqueres i Bañeres, amb la col·laboració de Jaume Mestres. Les obres s'iniciaren el 1922 i s'acabaren l'1 de maig de 1928


Porta d'entrada al complex hospitalari | Panoramio



1928-29
Pavelló d'Indústries Catalanes a l'Exposición Iberoamericana de Sevilla
Entre el riu Guadalquivir i el Paseo de la Palmera, Sevilla, Estat Espanyol   Google Maps   Bing Maps
El pavelló, desaparegut, mostrava clarament l'interès de Jaume Mestres per l'Art Déco: la composició general és quasi un plagi del Pavelló de Lió que Tony Garnier dissenyà per a l'Exposició d'Arts Déco de París de 1925


Foto de l'edifici, des del riu Guadalquivir, al seu emplaçament de l'Exposició | "Barcelona 1929-1936. Il ponte..."



Mapa general de l'Exposició de Sevilla; el Pavelló d'Indústries Catalanes és el nº 65 | amplia la imatge



Esquerra: el pavelló de Mestres; dreta: el Pavelló de Lió de Tony Garnier per a l'Expo Art Déco de París de 1925



Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



1929
Pavelló d'Artistes Reunits de l'Exposició Internacional de Barcelona
Avinguda dels Montanyans, Parc de Montjuïc, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
L'interior fou obra del decorador Santiago Marco. És conserven les vidrieres de la porta d'accés —amb una plàstica triangularitzada à la Auguste Perret— a la botiga Biosca & Botey de la Rambla de Catalunya de BCN


L'edifici, desaparegut, en la seva ubicació original dalt de Montjuïc | Arts i bells oficis



La porta d'entrada, que recorda l'obra de Perret, s'ha conservat | Arts i bells oficis



El pavelló, mig centímetre per sota del punt vermell, durant l'Exposició de 1929



Vista del "hall" | Arts i bells oficis



Vista del "hall" | Arts i bells oficis



La galeria superior del pavelló | Arts i bells oficis



Mapa general de l'Exposició de 1929; el Pavelló dels Artistes Reunits és el nº 67 | amplia la imatge



Planta general del pavelló | Arts i bells oficis



Seccions | Arts i bells oficis



Alçat i perspectiva del pavelló, original de Jaume Mestres | Arts i bells oficis



Reportatge de "Valor Afegit" sobre l'Exposició de 1929; 20 de maig de 2009 | TV3



1929
Edifici d'Habitatges Roger de Llúria 47
Carrer de Roger de Llúria 47, La Dreta de l'Eixample, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
No construït


Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936..."



1929-33
Edifici d'Habitatges Avinguda de Gaudí 71 (Casa Sala Viladot)
Avinguda de Gaudí 71, La Sagrada Família, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Situat en una parcel·la pentagonal, les façanes mostren un sistema que transmet a l'exterior l'estratificació del programa mitjançant una acusada horitzontalitat no exempta encara de reminiscències Art Déco


Carrer de los Castillejos amb Avinguda de Gaudí; l'Hospital de Sant Pau al fons a la dreta | Google Maps



Cantonada i façana a l'Avinguda de Gaudí | Pobles de Catalunya



L'edifici acabant-se de construir | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Planta tipus | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte..."



1930-31
Seu de l'Editorial Seix i Barral
Carrer de Provença 217-219, La Dreta de l'Eixample, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Enderrocada el 1978, la façana presentava una forta i eclèctica càrrega expressionista a base de maó i estucat. Una modernitat, però, bàsicament epidèrmica


Desapareguda façana al Carrer de Provença (ara hi ha un edifici d'habitatges i un pàrquing)



Planta tipus i, a sota, planta baixa



1930-33
Mútua Escolar Blanquerna (actual IES Menéndez y Pelayo)
Via Augusta 138-154, Sant Gervasi-Galvany, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
L'escola està avui molt desfigurada respecte el projecte original (d'estructura totalment metàl·lica). Per les seves aules hi han passat Oriol Bohigas, Antoni Tàpies, Mònica Terribas, Dolors Camats o Carles Rexach


Foto antiga del pati de l'escola i l'edifici original | Generalitat de Catalunya



Des de la Via Augusta, abans de la reforma del 2008 (però ja molt modificat respecte els anys 1930s) | Viqui



Després de la reforma 2008 (i amb un estucat rosa que es carrega el blanc racionalista original) | Google Maps



El cos a l'esquerra de la caixa d'escales forma part d'una ampliació posterior a l'edifici de Mestres | Cercador



Planta del primer pis de l'edifici original | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Perspectiva militar del conjunt, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il..."



Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



1931
El 16 d'abril es dóna d'alta al GATCPAC


Jaume Mestres | "Vida efímera d'una gran..."



Reportatge sobre el GATCPAC, amb comentaris de S. Tarragó, E. Donato, R. Torres, etc. (TV3, 1985) | Edu3.cat



1931
Edifici d'Habitatges Avinguda de Gaudí 44 (Casa Ginestà)
Avinguda de Gaudí 44, La Sagrada Família, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Casa de lloguer propietat de Joan Ginestà. Distribució simètrica de 3 habitatges per pis (dos a banda i banda i un a la cantonada), l'escala és al centre de la planta i els balcons arrodonits desafien el racionalisme pur


L'edifici presideix una de les cantonades Avinguda de Gaudí amb Carrer de Còrsega | Google Maps



Contrapicat de la cantonada | Pobles de Catalunya



L'edifici poc després d'acabar-se | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Planta tipus | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto..."



1932
Proposta per a una xarxa d'estadis comarcals i locals a Catalunya
Encara apassionat per l'esport, a principis dels anys trenta elabora una estudiada distribució de centres esportius que cobreixi tot el país, jerarquitzada d'acord amb la dimensió urbana de cada municipi


Féu la proposta 6 anys després de la "Catalunya Ciutat" de Nicolau M. Rubió i Tudurí | Cartoteca ICC | amplia



1932-35
Edifici d'Habitatges Alexandre Rosselló 6 (La Fertilitzadora Cross)
Carrer d'Alexandre Rosselló 6, Palma, Mallorca, Illes Balears   Google Maps   Bing Maps
Edifici d'habitatges al centre de Palma, rehabilitat fa pocs anys


Cantonada Carrer de Lluís Martí amb Carrer d'Alexandre Rosselló | Google Maps



1933
Reforma del Mercat Municipal de Teià
Plaça de Catalunya 6, Teià, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
El mercat fou construït el 1916. Inicialment descobert, tenia 19 parades. El 1933, després d'unes inundacions, Mestres en construí la coberta amb plaques de fibrociment, féu la façana i n'arranjà els pilars, parets i terra


El mercat a principis del segle XX, abans de cobrir-se | Butlletí Municipal



El mercat a dia d'avui, la marquesina de l'entrada fou reformada el 2008 | Panoramio



1933-35
Edifici d'Habitatges Plaça de Molina 1-7 (Casa Sans)
Plaça de Molina 1-7, Sant Gervasi-Galvany, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Bloc unitari (acabat en 2 fases: 1936 i 1942) format per 2 edificis de 7 plantes, amb 2 habitatges de 195 m2 per replà. Un dels primers intents en què s'utilitza una estructura metàl·lica sense recórrer a murs de càrrega


L'edifici en un parell de fotos antigues | Enciclopèdia Catalana | Cercador Patrimoni Arquitectònic



Entrant a Plaça de Molina per Via Augusta, la cantonada de l'edifici fa de porta del Carrer de Balmes | Panoramio



Façana a Pl. de Molina, lleugerament (i assimètricament) bicolor, marcant les 2 fases de construcció | Panoramio



Cantonada Plaça de Molina amb Carrer de Balmes | Panoramio



Planta tipus de l'edifici de Plaça de Molina amb Carrer de Balmes | "Barcelona 1929-1936. Il..."



Planta tipus de l'edifici de Plaça de Molina amb Carrer d'Alfons XII | "Barcelona 1929-1936. Il ponte..."



Perspectiva general, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



1934
Edifici d'Habitatges Carrer de Balmes 166
Carrer de Balmes 166, La Dreta de l'Eixample, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Edifici d'habitatges de C.A.V.I.S.A.


Just al costat de l'alta i imponent seu del Banc Sabadell de Francesc Mitjans | Google Maps



1934
Casa Roca
Sitges, Barcelona   Google Maps
Desapareguda. Articulada en forma d'L i amb l'accés al centre de l'habitatge —fent de ròtula— la residència fou encarregada per Artur Roca


La casa s'enderrocà fa uns anys | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Planta baixa | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



Perspectiva, original de Jaume Mestres | "Barcelona 1929-1936. Il ponte incompinto dell'architettura"



1930s
Altres projectes de Jaume Mestres dels anys trenta

1931 - Piscina i Club de Natació (Adaptació del Pavelló d'I. Catalanes), Sevilla, Estat Espanyol   (no realitzat)
1935 - Xalet, Palma, Mallorca, Illes Balears

1940-51
Església de l'Escola Pia Sant Antoni
Ronda de Sant Pau 56-72, El Raval, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Durant la crua postguerra Mestres féu algunes obres religioses per sortir del pas com aquesta església d'una escola d'El Raval


Façana a la Ronda de Sant Pau, al costat de l'edifici de l'escola | Google Maps



1941
Can Frouschtman
Carrer del Puig 19-21, Argentona, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Bé Cultural d'Interés Local d'Argentona. Xalet de planta rectangular i teulada a quatre aigües. El porxo encara evoca el racionalisme que Mestres començarà a abandonar els anys quaranta, després de la guerra


Vista general i la cantonada amb porxo | Ajuntament d'Argentona



1941-42
Edifici d'Habitatges Via Augusta 114-118
Via Augusta 114-118, El Putget i el Farró, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Projecte per a un bloc unitari de dos edificis (el 114-116 i el 118) d'habitatges de lloguer


Via Augusta a tocar de la Plaça de Molina; l'edifici del centre, de balcó a balcó | Google Maps



1944-45
Edifici d'Habitatges Carrer de Muntaner 333
Carrer de Muntaner 333, Sant Gervasi-Galvany, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Projecte per a un edifici d'habitatges de lloguer propietat del Sr. Baciana


Cantonada Carrer de Muntaner amb Carrer de Calaf | Google Maps



1944-53
Edifici d'Habitatges Plaça de Gal·la Placídia 4-6
Plaça de Gal·la Placídia 4-6, La Vila de Gràcia, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Projecte per a un edifici d'habitatges de lloguer propietat del Sr. Baciana


Cantonada Plaça de Gal·la Placídia amb Travessera de Gràcia | Google Maps



1940s
Altres projectes de Jaume Mestres dels anys quaranta

1944-48 - Edifici d'Habitatges Carrer de Balmes 341-343, Barcelona   (desaparegut)

1953-54
Edifici d'Oficines Carrer de Balmes 210-218 (abans Col·legi Balmes de les Escoles Pies)
Carrer de Balmes 210-218, Sant Gervasi-Galvany, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Inicialment l'edifici estava destinat a espais docents i després passà a espais comercials. Antoni Tàpies féu els relleus escultòrics que hi ha entre les files de finestres verticals de la façana. Té un camp de bàsquet al terrat


Carrer de Balmes, mirant cap a mar | Google Maps



1950s
Altres projectes de Jaume Mestres dels anys cinquanta

1954 - Santuari de la Verge de Fàtima al Monestir de Monges Carmelites, Tàrrega, Lleida
1958 - Església Convent de les Monges Carmelites, Valls, Tarragona   Google Maps

1960
Casa Bernades
Carrer de Can Caralleu 17, Sarrià, Barcelona   Google Maps   Bing Maps
Un arquitecte en retirada: xalet costumista a la part alta de Barcelona, propietat del Sr. Bernades


Façana just al davant de la Ronda de Dalt | Google Maps



1960s
Altres projectes de Jaume Mestres dels anys seixanta

1963 - Casa Brotons, Premià de Dalt, Barcelona
1963 - Casa Creixell Pons, Vallvidrera, Barcelona