1535 — Jan Vermeyen dibuixa la vista de Barcelona més antiga de totes les conegudes


Panorama de Barcelona: gravat de 1572 (basat en un dibuix perdut del pintor Jan Cornelisz Vermeyen de 1535)   (amplia'l)   © ICC


Durant molt temps es donà per fet que la panoràmica més antiga coneguda de la ciutat de Barcelona era el famós conjunt de dues vistes fetes el 1563 pel dibuixant de paisatges flamenc Anton van den Wyngaerde. Una estava feta des de dalt de Montjuïc, l'altra des del mar. Eren —segueixen sent, de fet— l'instrument ideal per fer-nos una idea de, no només com era la Barcelona física de la segona meitat del segle XVI, sinó també quin havia estat el llegat arquitectònic i urbanístic de la Barcelona gòtica.

El 1995, però, al primer número de la revista Barcelona. Quaderns d'Història, publicada per l'Institut Municipal d'Història de Barcelona, el reputat historiador i doctor arquitecte Albert García i Espuche —expert en la Catalunya que va dels segles XVI al XVIII— revelà, com si fos un senzill joc de nens, que una vista que es considerava 2 anys posterior a les de Wyngaerde era, en realitat, 28 anys anterior a aquestes i, a més a més, l'hi atribuí un nou artífex: el pintor holandès Jan Cornelisz Vermeyen.

Tot plegat ho féu a l'interessant article "La primera imatge global de Barcelona (1535)" que hom reprodueix i il·lustra gràficament a continuació. Abans però, i com a aperitiu al tema de la Barcelona del segle XVI, és molt recomanable escoltar aquesta entrevista amb n'Albert on explica com era i què passava tant a la ciutat comtal —mitjançant un instrument molt valuós: el fogatge de 1516, tot just 20 anys abans que Vermeyen visités Barcelona— com a la Catalunya que va del 1500 fins el 1700:



Entrevista del web Història de l'Ajuntament de Barcelona a Albert Garcia Espuche   © Vimeo


"Fins ara, la molt coneguda vista de la ciutat presa des de Montjuïc i apareguda en el cèlebre atles de ciutats Civitates Orbis Terrarum, publicat per Georg Braun i Frans Hogenberg per primera vegada el 1572, havia estat atribuïda a Georg Hoefnagel i no s'havia discutit quin moment de la ciutat apareixia en el gravat: s'ha dit sempre que la Barcelona retratada era la de cap a 1565.

Una vista, per tant, que venia al darrere de les no menys conegudes realitzades per Anton van den Wyngaerde el 1563; i una ciutat que era la d'alguns anys després de la dibuixada per aquest autor [Això és el que es defensava a l'Atlas de Barcelona (GALERA, Montserrat; ROCA, Francesc; TARRAGÓ, Salvador: Publicacions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, segona edició, 1982); i en dates més recents a l'exposició "Barcelona, ciutat olímpica de 1992", vista a través de la seva història. Exposició de plànols i vistes de 1572 a 1850, Sala d'Art Artur Ramon, 1992, amb text de Montserrat Galera].



Panorama de Barcelona des de Montjuïc, dibuixat pel dibuixant flamenc Anton van den Wyngaerde el 1563   (amplia'l)   © Wikipedia



Panorama de Barcelona des del mar, dibuixat pel dibuixant flamenc Anton van den Wyngaerde el 1563   (amplia'l)


Podem mostrar ara, en canvi, que la vista atribuïda a Hoefnagel copsa la ciutat d'una data anterior a la presentada per Wyngaerde i és, per tant, la primera imatge global coneguda de Barcelona. Hem de dir primer que Hoefnagel, el suposat autor de l'obra, no la signa. De fet, aquest és un cas repetit sovint al Civitates...: moltes obres hi apareixen sense signar perquè són dibuixos anteriors que han estat reaprofitats, quelcom ben lògic en una obra monumental en la qual es procurava estalviar esforços i recursos.

Però el camí més sòlid per abordar la qüestió de la datació de la Barcelona representada s'inicia amb una aproximació d'història de la ciutat. En efecte, a la vista publicada a l'atles de Hogenberg-Braun no apareixen ni el baluard de les Drassanes ni l'Estudi General del capdamunt de la Rambla. El primer, i tota la resta de la muralla de mar, estava ja acabat quan Wyngaerde va fer els seus dibuixos el 1563; i l'Estudi General s'inaugurava el 1537 [El 18 d'octubre de 1536 se'n col·locà la primera pedra].

La ciutat que apareix al Civitates..., per tant, és molt distant en el temps de la de Wyngaerde i pròxima a la data de 1537; extrem que confirmen les galeres de la imatge: no són les que navegaven cap a 1570 sinó les que ho feien cap a 1530."



El Baluard de les Drassanes encara no construït el 1535 (a dalt, Vermeyen) però sí el 1563 (al mig i a baix, Wyngaerde)



El Baluard s'enderrocà el 1890. A dalt, foto de 1865; a sota, poc abans d'enderrocar-se



El Baluard s'havia reformat —i rebatejat com a Baluard del Rei— després de la Guerra dels Segadors   © Museu Marítim de Barcelona


L'edifici de la seu de l'Estudi General de Barcelona —la primera universitat que tingué la ciutat— estava a l'inici de la Rambla (d'aquí el nom d'aquest tram del famós passeig: la Rambla dels Estudis), fent pràcticament de tap de la mateixa. Passat el setge de 1714, la rata infecte de Felip V clausurà els Estudis el 1717 i els traslladà a Cervera. L'edifici de la Rambla, aleshores, passà a ser una miserable caserna militar fins que s'acabà enderrocant el 1843. Era un edifici allargassat, amb coberta a dues aigües, col·locat perpendicularment al curs de la Rambla i que, entrant a Barcelona, apareixia tot just després de les Torres de Canaletes, torres que formaven part de la Muralla de Pere el Cerimoniós (aixecada entre el 1360 i el 1390).

A la comparació d'aquí sota, l'edifici de l'Estudi és el que hi ha just al damunt del punt verd i no sembla aparèixer al gravat de 1572 basat en el dibuix original de Vermeyen de 1535. Les Torres de Canaletes són les que hi ha ubicades just a sota del punt vermell i a la primera vista de Wyngaerde —la dibuixada des de Montjuïc— semblen quedar amagades darrere del propi edifici de l'Estudi. Just a sota del punt groc hi ha el Portal de Santa Anna, que formava part de la Muralla de Pere el Gran (aixecada entre el 1285 i el 1300) i que seguia el curs de la Rambla. A la segona vista de Wyngaerde —la dibuixada des d'un hipotètic punt elevat al mig del mar—, el Portal de Santa Anna queda amagat darrere del campanar de l'Església de Santa Maria del Pi (situat just a sota del punt taronja).



L'edifici de l'Estudi General encara no construït el 1535 (a dalt, Vermeyen) però sí el 1563 (al mig i a baix, Wyngaerde)



Al centre, l'edifici de l'Estudi General vist des del bell mig de la Rambla; a la dreta, les dues torres del Portal de Santa Anna   © UB



L'Estudi General —ja funcionant com a caserna— en un dia d'intensa activitat a la Rambla. Gravat del segle XIX



El Portal de Santa Anna i, a la dreta, la façana posterior de l'Estudi. Aquarel·la del segle XIX   © Ajuntament de Barcelona



El Portal de Santa Anna (o dels Bergants), a mig-enrunar. Aquarel·la de Francesc Rovirosa, 1855   © Geografía general de Catalunya



Les Torres de Canaletes (o Portal de Sant Sever), ja mig-enrunades. Aquarel·la de Francesc Rovirosa, 1855



Una de les Torres de Canaletes tenia una petita porta que sortia cap al pont que salvava el fossar perimetral de la ciutat



A la Rambla dels Estudis... de l'Estudi General li ve el nom   © Flickr


L'article d'Albert García i Espuche continua:


"Altres consideracions tendeixen, en una primera aproximació, a situar la data de la vista de la ciutat exactament el 1535. L'arc de Sant Martí de la dreta de la composició està situat molt volgudament per sobre de la formació de galeres que abandona la ciutat de Barcelona: és un arc clarament celebratiu i simbòlic, a la manera dels arcs de triomf de les "entrades reials" [L'arc de Sant Martí simbolitza la pau i apareix en determinats actes solemnes que emfasitzen el poder de la monarquia].

El 1535 és l'any de la sortida des de Barcelona i cap a Tunis de l'expedició organitzada per l'emperador Carles V en contra de Barbarroja i el poder turc. Aquest fet històric és el que explicaria, en una primera hipòtesi, la presència d'un arc de Sant Martí símbol de la pau, que solemnitzaria la partida de l'emperador cap a Tunis (via Badalona, punt de reagrupament dels vaixells abans de dirigir-se a l'Àfrica).

No deixa de ser significatiu, per abundar en aquesta línia de la interpretació, que l'arc aparegui deliberadament i grollerament esborrat en algun reaprofitament posterior de l'obra: en aquestes noves presentacions, no hi podia ser inclòs un fenomen atmosfèric que se sabia que no era accidental a la imatge, sinó plenament carregat d'un significat històric lligat a una data precisa i anterior [Vegeu la vista publicada a Hispania et Lusitanae Itinerarum, Amsterdam: 1656, conservada a la Bibliothèque Nationale de París].



L'arc de Sant Martí celebratori emmarcant l'expedició que surt de Barcelona i marxa cap a Tunis, via Badalona



Un reaprofitament posterior del gravat del Civitates sense l'arc de Sant Martí. Gravat publicat a Thesaurus Philopoliticus, 1627   © eBay


Anant més enllà, cal recordar que l'expedició a Tunis va generar, de fet, un conjunt de dibuixos realitzats per l'artista flamenc Jan Cornelisz Vermeyen (ca. 1500-1559), conjunt que va permetre crear més tard una esplèndida sèrie de tretze tapissos [fets pel tapisser holandès Willem de Pannemaker entre 1548 i 1554, després que Vermeyen hagués convertit els seus dibuixos/croquis de 1535 —fets in situ a Barcelona— en grans cartrons (panells preparatoris per a fer-los servir com a base dels tapissos) entre 1546 i 1550]. Barcelona apareix dibuixada dues vegades en aquesta sèrie, en vistes aèries imaginàries realitzades des del costat del Besòs, és a dir, des d'un punt de vista enlairat "impossible".

Resulta plenament lògic pensar que Vermeyen va fer dibuixos des de Montjuïc, que és el punt "natural" i obligat per estudiar la topografia de la ciutat, i que a partir d'aquesta anàlisi va realitzar altres vistes. El dibuix del Civitates..., així, recollia el treball bàsic, aquell topogràficament més acurat dins la sèrie de Tunis realitzada per Vermeyen a Barcelona.

Així les coses, és l'excel·lent estudi de Hendrik J. Horn sobre Vermeyen el que confirma la hipòtesi de data exacta (1535) per a la vista apareguda al Civitates... [HORN, Hendrik J.: Jan Cornelisz Vermeyen. Painter of Charles V and his conquest of Tunis. Davaco Publishers: 1989]. D'una banda, Horn estudia les característiques dels treballs de Vermeyen i, d'una altra, mostra la utilització per part de Frans Hogenberg d'altres dibuixos d'aquest artista. L'autor conclou, amb pràcticament tota seguretat, que el gravat de Barcelona del Civitates... es basa en una obra de Vermeyen de 1535: "The view is almost certainly after a lost prototype by Vermeyen".



Jan Cornelisz Vermeyen, Hendrik J. Horn, 1989   © Davaco Publishers


L'estudi de la ciutat que apareix a la vista, realitzat més amunt [d'aquest text], encaixa perfectament amb la suposició de Horn: història de l'art i història urbana es reforcen en la comprovació de la hipòtesi. Hem d'afegir, a més a més, que els documents lligats a la producció dels tapissos parlen sempre d'una sèrie de tretze obres, mentre que se'n coneixen només dotze.

Resulta ben lògic pensar que després de les dues primeres imatges de la sèrie, és a dir, després del mapa general del territori en què es desenvolupa l'acció, i desprès de la revista de tropes amb Barcelona al fons, seguia, com a tercera escena, que no ha arribat fins a nosaltres, la sortida dels vaixells cap a Tunis, vistos des de Montjuïc i amb la ciutat com a coprotagonista.



La seqüència de tapissos hipotètica original: 1) mapa general del territori, 2) revista de tropes i 3) sortida cap a Tunis (el tapís perdut)



El primer tapís, del qual en destaquen tres singularitats històrico-artístiques...   © American Meteorological Society  [PDF]



... primer, una tormenta a dalt a la dreta de la ciutat de Tunis...   © American Meteorological Society  [PDF]



... segon, un tornado al costat de Montserrat (el primer tornado que apareix en una obra en tota la història de l'art!)...   © AMS  [PDF]



... i tercer, un retrat —fet per Pannemaker— del propi Vermeyen mostrat com a cartògraf, amb un compàs a la mà   © Google+



El segon tapís, amb Barcelona —barri de la Ribera en primer terme— i els massissos de Montjuïc i Montserrat al fons   © Eloge de l'Art


Les dues primeres vistes de Barcelona de la sèrie de la conquesta de Tunis són prou interessants, i en especial la segona que mostra amb un cert detall la Ribera i el barri de Sant Pere. Però la precisió de la realitzada des de Montjuïc és superior: com ha quedat dit, es tractava del punt de vista "natural" i això havia de facilitar l'anàlisi topogràfica.

La imatge de la ciutat es presenta centrada en l'església del Pi, i el Raval és l'inevitable protagonista. En aquesta àrea urbana apareix, a la Rambla, dibuixat amb un considerable grau de detall, el notable palau de l'arquebisbe de Tarragona, on el 1525 va romandre empresonat Francesc I, rei de França, adversari de Carles V i aliat dels turcs i de Barbarroja [No se sap gran cosa d'aquest palau, però l'hem pogut situar amb absoluta precisió al plànol de la ciutat a partir de l'anàlisi espacial del fogatge de 1516 (hi figura el secretari de l'arquebisbe)].



Sta. Maria del Pi i, al fons, la Catedral. Al damunt del punt groc i al mig de la Rambla: el Palau de l'Arquebisbe de Tarragona (suposo...)


En el darrer terme s'aprecia la Llotja [aquí sota, just a l'esquerra del punt groc, encara amb l'antiga volumetria gòtica i sense l'actual ampliació i reforma neoclàssica que féu Joan Soler i Faneca el 1774-1802], amb dues cobertes a dues aigües, tal com l'artista l'havia dibuixat també a la segona vista de la sèrie, i s'insinuen les primeres obres del baluard de migdia [just a sota del punt verd] baixant cap al mar.



El front marítim de Barcelona el 1535, tal com el degué veure en Jan, presidit per Santa Maria del Mar al nord i les Drassanes al sud



Detall de l'aquarel·la de Vermeyen que serví de base (pintada, per tant, a la inversa) per al segon tapís de Pannemaker   © Lessing



Detall del segon tapís de Pannemaker: la Llotja (a l'esquerra del punt groc) amb una doble coberta decorada amb sanefes   © Wikipedia


Aquesta ciutat de 1535, anterior a la que realitzarà les defenses del costat de mar i la monumentalització de la façana marítima, rep amb l'organització de l'expedició a Tunis un impuls que queda subratllat per un protagonisme innegable dins la propaganda muntada per Carles V.

Si la campanya de Tunis va obtenir un resultat militar relativament poc important, considerat en el termini mitjà, la campanya de propaganda organitzada per l'emperador va constituir, en canvi, un èxit innegable. Carles V va procurar preparar-la des d'abans de la sortida de l'expedició, fent venir literats, poetes i pintors capaços de plasmar l'èxit del fet gloriós en què, indefectiblement, s'havia de convertir la seva gran "croada". La realització posterior de la sèrie de tapissos i de les pintures de l'Alhambra amb el tema de la conquesta de Tunis, culminen aquella voluntat propagandística.

En aquest context, la campanya contra Barbarroja situa Barcelona al centre del món occidental que s'oposa al perill turc i berber. A la primera imatge de la sèrie, Barcelona ocupa clarament el centre geomètric, i en conseqüència el centre militar i polític, d'una composició en la qual apareixen el Mediterrani occidental i la península Ibèrica.



Fer (o restaurar) tapissos: feina pacient com poques... A la foto, restauració d'un tapís de la Seu Vella de Lleida   © Google+



Els tapissos de Pannemaker estan als Reales Alcázares de Sevilla. A la foto, el 1er tapís de la sèrie és el 2on per l'esquerra   © Flickr



El primer tapís de la sèrie. A la dreta, la península Ibèrica (de fet, bàsicament Catalunya); a l'esquerra, Sicília; a dalt, Àfrica   © Flickr



Detall del primer tapís: al centre Barcelona; just al damunt seu, el massís de Montjuïc; a la dreta de Montjuïc, Montserrat   © Flickr



D'esquerra a dreta: Mallorca, Cap de Creus, Palamós, Eivissa, alfacs de Barcelona, València, Barcelona i el massís de Montjuïc   © Flickr



Barcelona, esquematitzada per Pannemaker d'acord amb el què Vermeyen havia vist i dibuixat des de dalt de Montjuïc   © Flickr



El pont i les dues Torres de Canaletes del tapís de Pannemaker (1554) vs. les de l'aquarel·la de Francesc Rovirosa (1855)


L'aprofitament d'un dibuix d'una sèrie tan coneguda per part de Hogenberg-Braun no resulta gens estrany. I aquest aprofitament situarà la imatge de Barcelona al món editorial europeu. La gran quantitat de versions posteriors de la vista apareguda al Civitates... mostra la importància de "ser-hi o no ser-hi" en aquest atles. En matèria d'imatge, Barcelona haurà passat del no res a la difusió europea.

Sabem, ara, que la primera vista coneguda de Barcelona (amb les altres dues de la campanya de Tunis) és obra d'un artista que Horn defineix com un dels grans pintors del segle XVI. Així, si hem de lamentar l'absència d'imatges globals barcelonines anteriors al 1500, hem de subratllar, en canvi, com un fet d'innegable interès que la primera imatge de la ciutat hagi estat creada per un artista de la categoria de Jan Cornelisz Vermeyen."



"Retrat de Jan Cornelisz Vermeyen" (també anomenat Jan Mayo), gravat de Jan Wierix fet entre 1564-1615   © Wikipedia

3 comentaris:

  1. Hola, Jan.

    Tinc un dubte amb les imatges de les torres de Canaletes. En una, la de color, es veu una església al fons; en l'altra, la muntanya de Montjuïc. Cap de les dues hauria de mostrar aquestes referències si fem cas de l'orientació de les torres. Tens cap explicació?

    Felicitats pel blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Enric.

      En el cas de la vista en blanc i negre, la muntanya del fons em sembla més o menys correcte i plausible perquè si et situes en l'angle que ofereix la perspectiva —respecte a la posició i inclinació de les dues torres— la vista de l'espectador va directe cap al cim de Montjuïc.
      És cert que la geometria real de la muralla medieval no quadra massa bé amb aquest dibuix perquè aquí sembla que la muralla segueixi recta cap al fons quan, de fet, i des del punt de vista del dibuixant, la muralla hauria de girar cap a la dreta del dibuix. Potser és una qüestió d'haver forçat molt la perspectiva i haver enviat i reduït tant el mur de la muralla en la llunyania que aquest acabi quedant amagat rera la part superior de l'aqüeducte.
      Però, en fi, la veritat és que no ho sé, faig meres conjectures perquè realment el traçat real de la muralla no em casa gens bé amb aquesta perspectiva — a diferència del cim de Montjuïc al fons que, aquest sí, em sembla correctament a lloc i alineat amb la orientació de les torres.

      En el cas de la imatge en color, l'aquarel·la de Francesc Rovirosa de 1855, té una cosa un tant estranya que és el tall en sec de la muralla a partir de la tercera torre. Les muralles es van començar a enderrocar el 1854, així que és possible que aquí ja hi hagués un tros enderrocat (cosa que, per cert, potser també podria explicar la imatge en blanc i negre —de la qual no en sé la data però deu ser força propera al 1855— i perquè allà la muralla despareix sota l'últim arc de l'aqüeducte). De fet, l'església del fons sembla que tingui als seus peus restes de les runes de la muralla enderrocada (la silueta discontínua).
      Seguint l'angle de la perspectiva de la imatge i per les grans dimensions —que indiquen una certa proximitat a Canaletes—, aquesta església devia estar dins de la part alta del Raval. Però realment no sé quina deu ser perquè no em sona que en aquesta zona hi hagués cap gran nau amb alts campanars com la que mostra aquesta imatge. Sí que hi havia un parell de monestirs (el de Montalegre i el de Natzaret, tots dos dins del camp de visió d'aquesta aquarel·la) però que jo sàpiga cap dels dos tenia un "monstre" edificat —quasi bé catedralici— d'aquestes dimensions a dins. També hi ha la possibilitat que en realitat no sigui una església sinó un fragment de muralla a mig-enderrocar... vés a saber!

      Pensa que els artistes, pintors i dibuixants, són gent amb molta creativitat. I, si cal forçar una perspectiva o adornar-la amb elements estranys, doncs... endavant les atxes! :)

      Elimina
    2. Moltes gràcies, Jan. Probablement és com dius.

      Elimina